Oriónidas

La pluja de meteors de les Oriónidas, a sovint abreviada com les Oriónidas, és una de les dos pluges de meteors associades en el cometa Halley. Reben el seu nom perque el punt del cel del que semblen provindre, cridat radiant, es troba en la constelació d'Orión, encara que els meteors poden observar-se en una zona molt àmplia del cel. Les Oriónidas són una pluja anual que té lloc aproximadament durant una semana a finals d'octubre. En alguns anys, la taxa de meteors pot alcançar entre 50 i 70 per hora.

Oriónidas

S'han registrat esclats d'activitat de les Oriónidas en els anys 585, 930, 1436, 1439, 1465 i 1623. Esta pluja ocorre en el nodo ascendent del cometa Halley. Dit nodo va alcançar el seu menor distancia sobre la Terra al voltant de l'any 800 a. C. En l'actualitat, la Terra s'aproxima a l'òrbita del cometa Halley a una distància d'aproximadament durant les Oriónidas. S'estima que el pròxim esclat podria produir-se en l'any 2070, com a resultat de partícules atrapades en una resonància de moviment mig 2:13 en Júpiter.

Història

Les pluges de meteors que inicialment varen ser designades com "estreles fugaces" es varen associar en els cometes en el XIX. E.C. Herrick va realisar una observació en 1839 i 1840 sobre l'activitat present en els cels nocturns d'octubre. A. S. Herschel va produir el primer registre documentat que va oferir pronòstics precisos per a la següent pluja de meteors. La pluja de meteors de les Oriónidas és produïda per el cometa Halley, que va ser nomenat en honor al astrònom Edmund Halley i que va passar per última volta a través del sistema solar interior en 1986, en la seua òrbita de 75-76 anys. Quan el cometa passa a través del sistema solar, el Sol sublima part del gèl, lo que permet que les partícules rocoses es desprenguen del cometa. Estes partícules continuen a lo llarc de la trayectòria del cometa i apareixen com a meteors ("estreles fugaces") quan travessen l'atmòsfera superior de la Terra.

El radiant de la pluja de meteors està ubicat en Orión, aproximadament a 10 graus al noreste de Betelgeuse. Les Oriónidas normalment alcancen el seu pic al voltant del 21-22 d'octubre i són meteors ràpits que ingressen a l'atmòsfera a una velocitat d'aproximadament. En l'era dels anys 417 i 585, les Oriónidas ocorrien al voltant del 24 de setembre en lloc del 21 d'octubre. El cometa Halley també és responsable de la creació de les Eta Aquariidas, que ocorren cada maig pel nodo descendent del cometa Halley.

Un esclat en una taxa horària zenital de 100+ va ocórrer el 21 d'octubre de 2006 com a resultat de que la Terra passara a través dels fluix de meteor dels anys 1266 a. C., 1198 a. C. i 911 a. C. En 2015, la pluja de meteors va alcançar el seu pic el 26 d'octubre.