Organisació emergent

Una organisació emergent és una organisació que sorgix espontàneament i existix en un entorn dinàmic complex o mercat, en lloc de ser una construcció o còpia d'alguna cosa que ya existix. El terme va aparéixer per primera volta a fins de la década de 1990 i va anar el tema de la Sèptima Conferència Anual de Sistemes Evolutius de Washington en l'Universitat de Gante, Bèlgica en maig de 1999. Les organisacions emergents i la seua dinàmica plantegen preguntes interessants; per eixemple, ¿cóm conseguix una organisació d'este tipo el tancament i l'estabilitat?

Alternativament, com varen sugerir James R. Taylor i Elizabeth J. Van Every en el seu text fonamental de 2000, The Emergent Organization, totes les organisacions sorgixen de la comunicació, especialment de l'interacció de la conversació i el text. Esta idea concernix a les organisacions humanes, pero és coherent en la monadología de Leibniz o Gabriel Tarde, o en la filosofia de processos de Alfred North Whitehead, que explica lo macro (tant en "societats" humanes com no humanes) dels processos que tenen lloc entre les seues parts constituents.