Orfismo (art)
El orfismo o cubisme órfico, terme falcat pel poeta francés Guillaume Apollinaire en 1912, va ser una branca del cubisme centrada en l'abstracció pura i els colors vius, influïda pel fauvisme, els escrits teòrics de Paul Signac, Charles Henry i el químic de tenyides Michel Eugène Chevreul. Este moviment, considerat clau en la transició del cubisme a l'art abstracte, va ser impulsat per František Kupka, Robert Delaunay i Sonia Delaunay, que varen rellançar l'us del color durant la fase monocromàtica del cubisme. El significat del terme orfisme era imprecís quan va aparéixer per primera volta i seguix sent fins a cert punt vago.
Història
[editar | editar còdic]
Els orfistas tenien les seues raïls en el cubisme, pero tendien cap a una abstracció lírica pura. Veen l'art com l'unificació de la sensació i el color. Més preocupats per la sensació, varen començar en temes reconeixibles, representats en estructures abstractes. El orfisme pretenia eliminar els temes reconeixibles concentrant-se exclusivament en la forma i el color. El moviment també s'esforçava per alcançar els ideals del Simultanismo: interminables estats interrelacionados del ser.
La descomposició de la llum espectral en la teoria del color neoimpresionista de Paul Signac i Charles Henry va eixercitar un paper important en el desenroll del orfisme. Robert Delaunay, Albert Gleizes i Gino Severini varen conéixer personalment a Henry. Matemàtic, inventor i esteticista, Charles Henry era amic íntim dels escritors simbolistes Félix Fénéon i Gustave Kahn. També va conéixer a Seurat, Signac i Pissarro, als que va conéixer durant l'octava i última exposició impressionista de 1886.
Henry va dur la teoria de l'associació emocional en l'àmbit de l'art: alguna cosa que va acabar influint en els neoimpresionistas. Henry i Seurat estaven d'acort que els elements bàsics de l'art —llínea, color i forma—, com les paraules, podien tractar-se independentment, cada u en la seua pròpia cantitat abstracta, independents entre sí, o al unísono, segons l'intenció de l'artiste. «Seurat sap be», va escriure Fénéton en 1889, «que la llínea, independentment del seu paper topogràfic, posseïx un valor abstracte evaluable», ademés de les partícules de color, i la relació en l'emoció de l'espectador. La teoria subjacent al Neoimpresionismo va tindre un efecte durador en les obres de Delaunay. Els neoimpresionistas havien conseguit establir una base científica objectiva per a la seua pintura en l'àmbit del color, pero només pel que fa a l'espectre de la llum (en el cas dels pigments de la pintura el resultat va ser menys científic). Els cubistes varen amprar finalment la teoria en certa mida en el color, la forma i la dinàmica.
Els simbolistes percebien a Orfeo, de la mitologia grega, com l'artiste ideal. En 1907, Apollinaire va escriure Bestiaire ou cortège d'Orphée___protected_title_4___Els Peintres Cubistes, Méditations Esthétiques, Apollinaire va descriure el orfismo com[1]
El orfisme representava una nova forma d'art, de la mateixa manera que la música lo era per a la lliteratura. Estes analogia podien vore's en els títuls de quadros com Amorpha: Fuga en dos colors (1912) de Kupka; Dansa en la font (1912) de Francis Picabia, i Über dones Geistige in der Kunst (1912) de Vasili Kandinski. Kandinski va descriure les relacions entre el sò i el color. Robert Delaunay es va ocupar del color i la música, i va expondre en Der Blaue Reiter a petició de Kandinski. Les pintures cada volta més abstractes de Fernand Léger i Marcel Duchamp també varen ser tractades com orfistas per Apollinaire.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chilvers; Colorat Castellary, Arturo; Garín Sanz de Bremond, {{{nom3}}} (2001). Diccionari de l'art del sigle XX, 1. ed edició, Universitat Complutense. ISBN 978-84-7491-600-3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chilvers, Ian (2004). Diccionari de l'art del sigle XX, Edició d'Arturo Colorat Castellary, Editorial Complutense. ISBN 978-84-74916003.
- https://en.m.wikipedia.org/wiki/Orphism_(art)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orfismo (arte)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.