Orde d'Orange

Orde d'Orange

La Lleal Institució d'Orange, generalment coneguda com a Orde d'Orange (en anglés, Orange Order), és una fraternitat protestant de caràcter conservador que defén la pertinença d'Irlanda del Nort a la Corona britànica.

Li la sol relacionar en el Partit Unioniste del Úlster (Ulster Unionist Party), si ben molts dels seus membres pertanyen al Partit Unioniste Democràtic (Democratic Unionist Party).

Senyes històriques

Va ser fundada en 1795 per a commemorar els privilegis civils i religiosos concedits per Guillermo d'Orange als protestants i, en particular, la seua victòria en la Batalla del Boyne front al rei catòlic Jacobo II l'1 de juliol (12 de juliol del calendari gregoriano) de 1690; aixina com en resposta als primers alvanços del nacionalisme irlandés, que ya havia conseguit representació en el Parlament del Regne Unit i impulsat algunes tentatives secessionistes.

A lo llarc de la primera mitat del XIX, l'Orde va ser dissolta en juliol de 1823, 1825 i 1836. En 1845 es va autorisar de nou, pero la gravetat dels enfrontaments entre catòlics i protestants va conduir a la prohibició de les marches durant vàries décades, sent finalment permeses en 1867 .

Estructura

L'Orde presenta una estructura piramidal en la base de la qual es troben prop de mil quatrecentes logias, cada una de les quals conta en sis delegats en els 126 districtes existents. Depenent de la seua població, estos envien de sèt a tretze representants a la Gran Logia d'Irlanda, constituïda per 373 membres, i el Comité Central De les quals està format per tres de cada u dels sis comtats d'Irlanda del Nort: Down, Antrim, Armagh, Londonderry, Tyrone i Fermanagh; dos dels de Caven, Donegal i Monaghan, un de Leitrim, representants de les grans logias de Belfast i Derry, i atres dèneu.

Vore també

• Ian Paisley
• Unionisme (Irlanda)