Oracions de Mesopotamia
Les '___protected_title_0___' són aquelles que es realisaven en l'época i lloc conegut en el nom de Mesopotamia. Es varen utilisar nou tipos de poemes diferents. Es poden definir com un ___protected_title_3___, segons T. Oshima.[1] Segons una atra font (Bromiley) la forma de la paraula, coneguda i utilisada per a referir-se a les oracions durant l'era de Mesopotamia es pot pronunciar com šo-il-lá. Sobre este terme els investigadors Lambert, van der Toorn i Oshima defenen un us alternatiu del terme, que faria referència més be a la manera de recitar la pregària i no per a referir-se a la pregària en sí de manera genèrica (segons Bromiley).[1][2] Šo-il-lá es pot referir a l'acte de pregar, ya siga mostrat exteriormente en l'alçament de les mans, l'elevació de les mans o l'elevació de la mà.[3]
Tipos
[editar | editar còdic]Les oracions es dividixen en els tipos següents: Oracions de fetilla, Ershaḫungas, Gottesbriefe, Adivinación (Ikribus), Reals, Tamitas i atres consultes, Himne, Šigû i Namburbi.[2][4][5]
Fetilla
[editar | editar còdic]Fan falta especialistes tribals en rituals per a fer les fetilla que expliquen els texts coneguts, per eixemple, procedents d'Ugarit, que expliquen algunes maneres per a eliminar el verí de les serps. Ugarit també es coneix perque es varen trobar texts de conjurs relacionats en la salut.[6]
Gottesbriefe
[editar | editar còdic]El terme ___protected_title_1___ significa lliteralment oracions de petició, o oracions per carta.[7] Eren principalment peticions per a demanar el consol d'una dolència o la longevitat personal.[2]
Ikribu
[editar | editar còdic]Estes oracions es varen fer en l'objectiu de l'adivinación.[8] Atres fonts indiquen que els ___protected_title_2___ eren bendicions.[2]
Reals
[editar | editar còdic]Les pregàries dels governants (reis de Babilonia) varen ser destinades a deidades molt diverses, per eixemple Marduk (el deu de Babilonia), Nabu o Shamash. Els reis havien inscrit oracions en cilindres d'argila per a ser guardats dins dels edificis. Este tipo d'oracions no busquen la misericòrdia i la salvació, com en canvi sí que busquen les oracions trobades en Šuila.[9]
Himnes
[editar | editar còdic]Els estudiosos consideren que estos tipos d'oracions semblen ser reformulación dels primers tòpics lliteraris anteriors, com l'oració coneguda com la «Oració als Deus de la Nit».[2]
Šigû
[editar | editar còdic]Šigû són planyences; queixes o expressions de dolor o tristor. Abdós significats estan relacionats en el šigû.
Namburbi
[editar | editar còdic]Les oracions d'este tipo es varen elaborar durant els rituals de Namburbi. Estos rituals es feyen quan hi havia mals presagios sobre el futur i una persona volia actuar en contra del destí que se li prevea, o be per a contrarrestar la bruixeria.[10][1][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2011) Babylonian Prayers to Marduk, 1., neue Ausg. edició, Tübingen: Mohr Siebeck. ISBN 978-3-16-150831-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (1979) The International standard Bible encyclopedia, Volume one: A-D, Grand Rapids, Mich.: W.B. Eerdmans. ISBN 0802837816.
- ↑ (2012) Mesopotamian ritual-prayers of "hand-lifting" (Akkadian Šuillas) : an investigation of function in light of the idiomatic meaning of the rubric, Münster: Ugarit-Verlag. ISBN 978-3-86835-046-3.
- ↑ (2011) Reading Akkadian prayers and hymns an introduction, Atlanta: Society of Biblical Literature. ISBN 978-1-58983-596-2.
- ↑ 5,0 5,1 (2001) History, justice and the agency of god : a hermeneutical and exegetical investigation on Isaiah and psalms, [Online-Ausg.]. edició, Leiden: Brill. ISBN 9004119914.
- ↑ (2004) Religions of the ancient world : a guide, Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press. ISBN 0674015177.
- ↑ (2011) Old Babylonian Letter of Petition and Later Individual Lament Prayers, BiblioBazaar. ISBN 1243614951.
- ↑ (1994) Divination in ancient Israel and its Near Eastern environment a soci-historical investigation, Sheffield, Anglaterra: JSOT Press. ISBN 0567059634.
- ↑ (2011) Babylonian Prayers to Marduk, Tübingen: Mohr Siebeck, p. 21-22. ISBN 3161508319.
- ↑ (2006) Perspectives Hebrew Scpritures IV : comprising the contents of Journal of Hebrew Scriptures, volume 7, Piscataway, N.J.: Gorgias Press. ISBN 1593333102.
- Bibliografia complementària
- J. Hehn, (1905) Hymnen und Gebete an Marduk
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oraciones de Mesopotamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.