Opuntia oricola

Opuntia oricola Philbrick és una espècie fanerógama pertanyent a la família Cactaceae. És nativa de Norteamérica en Califòrnia i Mèxic.

Descripció

Opuntia oricola és un arbust que creix en forma d'arbre i alcança un tamany d'1 a 3 metros d'altura. Els cladodios són elíptics a circulares de 15 a 25 cm de llarc i de 12 a 19 cm d'ample. Les areolas tenen 4,5 a 6 milímetros de diàmetro i de 4 a 16 espines grogues i translúcidas que en l'edat canvien a grisáceo o negre. Estan doblades i llaugerament retortillades, no són rugosas i medixen de 2 a 4 cm de llarc. Les flors grogues que alcancen 5 a 6 centímetros de diàmetro. Els fruts casi esfèrics, són carnosos, rojos i de 2,5 a 4 cm de llarc i pot alcançar el mateix diàmetro.

Taxonomia

L'espècie va ser formalment descripta en 1812 pel botànic nortamericà Ralph N. Philbrick i publicat en Cactus and Succulent Journal 36(6): 163–165f. s.n. (p. 164). 1964.^[1]

Etimologia

Opuntia: nom genèric que prové del grec usat per Plinio el Vell per a una planta que va créixer al voltant de la ciutat d'Opus en Grècia.^[2]

oricola: epítet que deriva del grec ori = "mont", i -coa = "amar o habitar", lo que "viu en les montanyes", pero David Hollombe sugerix que podria ser del llatí ora que significa "vora o costa", en lloc del grec oreos = "montanya", lo que sembla llògic ya que és una espècie costera (.^[3]