Anar al contingut

Opon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antiguetat
Opon
Localisació Ras Hafun, Somàlia
Ciutat estat: Primer mileni a. C. - 550 d. C.

Opon era una antiga ciutat situada en el Banya d'Àfrica. És coneguda pel seu comerç en Egipte, Grècia, Roma i Bizancio. Els restants arqueològics s'han identificat en la moderna ciutat de Ras Hafun en Somàlia.[1]

Història i comerç

La primera ceràmica trobada en Opon es pot datar en época micénica entre els anys 1600 - 1100 a. C.[2] El seu major periodo d'apogeu es pot situar entre el I fins al V[3] Opon és mencionada en la font del Periple per la Mar Eritrea escrit per un comerciant anònim.

Opon va servir com a enclavament comercial per a fenicios, egipcíacs, grecs, perses, Yemen, Nabataea, Azania, l'Imperi romà i l'Imperi bizantí i era un enclavament important per a la ruta que duya al llegendari regne d'Azania. Mercaders d'Indonèsia i Malàsia aplegaven a la ciutat per a comerciar en seda, espècies i atres bens, despuix visitaven atres llocs com Azania, Egipte i el Yemen, per lo tant era un centre redistribuidor del comerç pel Índic. Feya el 50 a. C. la ciutat era especialment coneguda pel comerç de canella, espècies, marfil, incens i pells exòtiques

Opon estava estratègicament situada en una illa conectada a les costa per una barrera arenenca i tindria centenars d'habitants. Esta ciutat va ser abandonada durant el VI. Els últims restants ceràmics d'Opon se situen a principis del VI. Fins a esta data va ser un centre important a on passaven les rutes comercials del Mediterràneu, l'Índia i Àfrica.[4]

Les fonts arqueològiques senyalen que la ciutat va deixar d'existir entorn a la segona mitat del VI, possiblement el seu colapse es dega als fenomens de la plaga de Justiniano que té com a orige l'est d'Àfrica.[5]

Comerç d'esclaus

Planteja el Periple de la mar Eritreo en el seu capítul dècim tercer que Opon va ser lloc excelent per a la compra dels millors esclaus:

I després, despuix de navegar quatrecents stadia a lo llarc d'un promontori, cap al lloc del qual la corrent també t'arrastra, hi ha una atra ciutat-mercat anomenada Opon, en la que s'importen les mateixes coses que les ya mencionades, i en ella es produïx la major cantitat de canella, (el arebo i la moto), i esclaus de la millor classe, que es duen a Egipte en número creixent; i una gran cantitat de carey, millor que el que es troba en atres llocs.
Periple, §13[6]

Restants arqueològics

Del jaciment s'han recuperat restants de ceràmica egipcíaca, romana i persa per part d'un equip de l'Universitat de Míchigan. En 1970 Neville Chittick, un arqueòlec britànic, va iniciar una expedició conjunta britànica i somalí que va descobrir restants de muralles, cases en patis i l'antic port.

Vore també

Bibliografia

Notes

  1. ↑ The Indian Ocean in antiquity By Julian Reade pg 449.
  2. ↑ An Archaeological Reconnaissance of the Horn: The British-Somali Expedition 1975, Neville Chittick pg 133
  3. ↑ Shaw, Ian; Jameson, Robert (2002). A Dictionary of Archaeology, Wiley, p. 264. ISBN 978-0-631-23583-5. Consultat el 25 de setembre de 2010.
  4. ↑ Keys, Davis (2000). Catastrophe: An Investigation into the Origins of Modern Civilization, Ballantine Books, pp. 18. ISBN 9788470398131.
  5. ↑ Keys, Davis (2000). Catastrophe: An Investigation into the Origins of Modern Civilization, Ballantine Books, pp. 18-20. ISBN 9788470398131.
  6. ↑ (), p. .