Operació Osoaviajim
L'operació Osoaviajim (en ruso: Операция Осоавиахим) va ser una operació soviètica que va tindre lloc el 22 d'octubre de 1946, en la que el NKVD i unitats del eixèrcit soviètic varen reclutar a més de 2500 tècnics militars i especialistes tècnics nazis en la zona d'ocupació soviètica despuix de la Segona Guerra Mundial, per a treballar en l'Unió Soviètica.[1][2] Moltes d'estes tecnologies i materials també varen ser traslladats en l'objectiu de traslladar els centres d'investigació i producció, com el centre de producció de Mittelwerk d'eixides V-2 en Nordhausen, d'Alemània a l'Unió Soviètica. El nom "Osoaviajim" és l'acrònim d'una organisació paramilitar soviètica, més vesprada rebatejada DOSAAF.
Desenroll de l'operació
L'operació coneguda formalment com a Operació Osoaviajim va ser decretada el 13 de maig de 1946 baix la resolució n.º 1017-419 pel Consell de Ministres de l'Unió Soviètica en l'objectiu de conseguir "Transferència de les oficines de construcció aixina com 2 000 especialistes alemans fins a finals de 1946".
El Comisariado del Poble per a Assunts Interns (NKVD) va encarregar a Iván Serov, Cap de l'Administració Militar Soviètica en Alemània, en els preparatius secrets. L'Unió Soviètica volia garantisar el ple accés a les tecnologies alemanes tant a través de la transferència de coneiximents experts com del desmantellament de les instalacions de producció i la seua reconstrucció en l'Unió Soviètica. Ademés, segons l'Acort de Potsdam del 2 d'agost de 1945, es va prohibir el desenroll i la fabricació d'armes en Alemània.[3] En el decret del Consell de Ministres de l'Unió Soviètica n.º 1539-686 del 9 de juliol de 1946, Iósif Stalin va fixar el 22 d'octubre de 1946 com a inici de les operacions. L'Operació Osoaviajim no va tindre precedents en les seues dimensions: en una operació secreta concertada el 22 d'octubre de 1946, els empleats de les instalacions dins de tota la zona d'ocupació soviètica varen ser reclutats en mig dia i 92 trens de càrrega varen estar disponibles per al transport. En la nit del 21 d'octubre de 1946, al sendemà de les eleccions estatals de la zona d'ocupació soviètica de 1946, aixina com de les eleccions estatals de Berlín de 1946, oficials soviètics acompanyats per un traductor i un soldat armat es varen detindre en les cases d'especialistes alemans, ordenant-los empacar les seues pertinences. S'havien preparat camions i trens i estaven llests per al transport immediat dels afectats i les seues famílies a un destí desconegut per a ells. En total, se supon que unes 6.500 persones varen ser dutes a l'Unió Soviètica, la majoria d'elles en contra de la seua voluntat.
1 385 d'estos especialistes havien treballat en el Ministeri d'Aviació desenrollant avions, aixina com motors a reacció i missils terra-aire, 515 en el Ministeri de Armament, principalment relacionat en el desenroll de motors d'eixides líquides, 358 en el Ministeri de l'Indústria de Telecomunicacions (Radar i Telemetría), 81 en el Ministeri de l'Indústria Química, 62 en el Ministeri de Construcció Naval (girocompás i sistemes de navegació), 27 en el Ministeri de Maquinària Agrícola (motors d'eixides sòlides), 14 en el Ministeri de Cine i Indústria Fotogràfica,
3 en el Ministeri de l'Indústria del Petròleu i 107 en establiments del Ministeri de l'Indústria Llaugera.[3]
El 22 d'octubre, la branca de Berlín del Partit Socialdemócrata d'Alemània va protestar contra els procediments. El 24 d'octubre, el Consell de Control Aliat va rebre una queixa del representant britànic de la Kommandatura Aliada, junt en el consentiment dels representants nortamericà i francés, condenant el trasllat de 400 especialistes de Berlín, inclosos residents del sector britànic de Berlín, a l'Unió Soviètica com una violació de les lleis laborals vigents, aixina com violacions dels drets humans. Una discussió del Consell de Control Aliat sobre esta deportació va ser posposta pel seu comité de coordinació el 29 d'octubre per "fortes diferències sobre el caràcter voluntari o involuntari dels transports" entre els representants soviètics, nortamericans i britànics. Dins de la zona d'ocupació soviètica d'Alemània i Berlín Oriental, totes les protestes varen ser silenciades ràpidament després d'un breu rebombori de la Federació Alemana de Sindicats Lliures.
Els científics, tècnics i treballadors calificats varen ser assignats a proyectes individuals i grups de treball, principalment en les àrees d'aeronàutica i tecnologia d'eixides, investigació nuclear, química i òptica. L'estància es va donar per uns cinc anys. Els especialistes varen retornar a Alemània entre 1951 i 1958. Abans de partir, se'ls va ensenyar a mantindre en secret els seus anys en l'Unió Soviètica. Els especialistes que varen retornar a la República Democràtica Alemana (RDA) generalment varen rebre ofertes generoses per a llocs gerenciales, les seues famílies varen rebre un tracte preferencial en rebre un espai vital generós.
Vore també
Operació Paperclip Deportacions de pobles en l'Unió Soviètica
Bibliografia
Dyadin, G.V. (2001). Pamyatnye Staty. TsIPK. Naimark, Norman (1995). The Russians in Germany. Harvard University Press.
Referències
- ↑ Exorcising Hitler; The Occupation and Denazification of Germany, Frederick Taylor, Bloomsbury Press
- ↑ «German rocket scientists in Moscow». www.russianspaceweb.com. Consultat el 2022-08-16.
- ↑ 3,0 3,1 «Stalins V-2. Der Technologietransfer der deutschen Fernlenkwaffentechnik in die UdSSR und der Aufbau der sowjetischen Raketenindustrie 1945 bis 1959». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2022. Consultat el 2022-08-16.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Operación Osoaviajim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.