Onychogalea fraenata
El walabí de bridas[1] o cangur rabipelado oriental (Onychogalea fraenata) és una espècie de marsupial diprotodonto de la família dels macropódidos endèmica d'Austràlia.
Característiques
[editar | editar còdic]Este macropódido pot medir fins a un metro de llarc, la mitat del com és la seua coa, i pesar de 4 a 8 quilograms, sent els machos majors que les femelles.[2] Posseïx dos llínees blanques, similars a bridas, que baixen des de la part posterior del coll, passen pels muscles i terminen baix els braços, i que estan separades per una franja negra dorsal. També posseïx franges en les galtes, encara que estes són comunes en atres espècies de walabíes.[3] Una atra característica distintiva és la punta de la coa proveïda d'un espolón córneo, que medix de 3 a 6 milímetros de llarc. L'us que li dona l'animal a este espolón no es coneix encara.[2][3]
Comportament
[editar | editar còdic]L'espècie s'alimenta de pastures i atres herbes baixes, depenent de la seua abundància, cosa que fa a la vespradeta i durant la nit. Dorm durant el dia, usualment junt a arbres caiguts o arbustos espessos.[3] Són animals tímits i solitaris, pero ocasionalment formen grups de fins a 4 individus, que s'alimenten junts quan la pastura és escassa.
Els machos posseïxen territoris d'unes 65 hectàreas, que tripliquen en tamany al de les femelles.[4]
En captiveri la seua reproducció no és estacional, en cicles d'estro cada 30-45 dies, i una gestació de 21-26 dies. L'eixida del marsupi ocorre quan la crío té uns 4 mesos d'edat.[3] Les femelles alcancen la madurea sexual entre els 5 i 9 mesos d'edat, i els machos entre els 9 i 14 mesos.[3]
Conservació
[editar | editar còdic]Per molt temps es va creure que l'espècie estava extinta, puix no va haver albiraments des de la década de 1930.[5] En 1973 es redescubrió en les rodalies de Dingo, Queensland. És possible trobar poblacions salvages dins de les reserves dels parcs nacionals d'Idalia i Taunton.[5] En 1994 es va estimar la població total entre 400 i 500 individus vius, i s'ha mantingut un ritme de creiximent positiu[3] El territori que ocupa en l'actualitat és de menys d'un 5% del territori que ocupava abans de la colonisació europea de l'illa. El seu decliu sembla haver segut provocat per la deterioració del seu ambient.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cangur (http://almez.pntic.mec.es). Consultat el 15/08/2008
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:MSW3 Groves
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Australian Government. Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts (2008). Species Profile and Threats Database: Onychogalea fraenata — Bridled Nail-tail Wallaby (http://www.environment.gov.au/sprat). Revisat el 15/08/2008
- ↑ Fisher & Lara (1999). Effects of body size and home range on access to mats and paternity in male bridled nailtail wallabies. Animal Behaviour. 58: 121-130. (Resum [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 G Gordon and BC Lawrie. . Wildlife Research. CSIRO. Consultat el 15 d'agost de 2008.
- ↑ D.W.Walton & B.J.Richardson (eds) Fauna of Austràlia. Volum 1b (1989). Capítul 29: Macropodidae (Hume, Jarman, Renfree & Temple-Smith.) (http://www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/) Consultat el 15/08/2008.)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Onychogalea fraenata.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Onychogalea fraenata.- ARKive - Imàgens i videos