Onomasti komodein
Onomasti komodein (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-grc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) és una expressió utilisada en l'Antiga Grècia per a descriure la burla [1] de personages majoritàriament respectats pel seu nom en la comèdia grega d'el V Es tracta d'un atac personal en forma satírica, realisat en total llibertat [2] a personages majoritàriament respectats en la Comèdia grega d'el V (també coneguda com Comèdia antiga)[3] contra personalitats importants (vegen-se, en particular, els atacs d'Aristófanes contra Cleón, l'home més poderós de l'Atenes de l'época),[4] Sócrates, [5](el filòsof),[6]Eurípides[7](el tràgic), en la finalitat d'expondre els seus defectes.
Segons una opinió que deu el seu orige a l'Escola peripatética, va anar l'aspecte característic fonamental de la comèdia grega antiga de la primera época.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vgl. donen Kommentar in: Platon Werke, VIII XII: Teil 3. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2011 (google. de/books? id=SARs-dvDzzoC&pg=PA516 Online-Auszug).
- ↑ Reckford, 1987, p. 417.
- ↑ „Die attische Alte Komödie, ein Kind der attischen Demokratie, war gekennzeichnet vom ὀνομαστὶ κωμῳδεῖν, also der Praxis, bekannte Personen auch namentlich zu nennen und zu verspotten.“ (uni-jena. de/qisserver/rds? state=verpublish&publishContainer=lectureContainer&publishid=76571 friedolin. uni-jena. de: Griechische Lektüre: Aristophanes, Wolken).
- ↑ vgl. Die Babylonier (Els babilonios); Die Ritter (Els cavallers 864–867) org/stream/ausgewhltekom00aris#page/66/mode/2up ); Die Wespen (Les avespes 664–712) org/stream/diewespen00arisgoog#page/n68/mode/2up org/stream/dielustspielede04donngoog#page/n54/mode/2up )
- ↑ O el círcul dels sofistas. Cf. també la Apologia de Sócrates de Platón.
- ↑ vgl. Els núvols
- ↑ vgl. Les granotes
- ↑ Giuseppe Mastromarco: Introduzione a Aristofane. Rom, Bari 1994, S. 21–22.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anton Bierl: ‘Viel Spott, viel Ehr!’ – Die Ambivalenz dones ὀνομαστὶ κωμῳδεῖν im festlichen und generischen Kontext. In: A. Ercolani (Hrsg.): Spoudaiogeloion. Form und Funktion der Verspottung in der aristophanischen Komödie. Stuttgart o. Weimar: Metzler 2002 (Drama 11), 169–187 (brynmawr. edu/2003/2003-10-20. html Inhaltsübersicht)
- M. Kaimio o. a.: Comic Violence in Aristophanes. In: Arctos. Band 24, 1990, 47–72
- Yun Lee Too: The Idea of Ancient Literary Criticism. 1999 (google. de/books? id=5eT3HiGs6bcC&pg=PA243&lpg=PA243&dq=#v=onepage&q&f=false Online-Auszug)
- (1987).Six Essays in Perspective.The University of North Carolina Press.1Consultat el 2025-02-10.)
- R. A. LaFleur: Horace and onomasti komodein. The Law of Satire. In: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt Band II 3, 13. de Gruyter, Berlin 1981, S. 1790–1826
- Natalia Kyriakidi: Aristophanes und Eupolis. Zur Geschichte einer dichterischen Rivalität. de Gruyter, Berlin/New York 2007, ISBN 978-3-11-019139-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció total derivada de «Onomasti komodein» de Wikipedia en alemà, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Onomasti komodein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.