Ongamira
'___protected_title_0___' és una vall situada al nort del Valle de Punilla i noroest de la ciutat de Còrdova, Argentina. El nom d'esta vall es deriva de la paraula "Unca-mira" en un idioma indígena: "Unca" es referix al nom d'un cap tribal, i "mira" significa un lloc.[1] Ongamira és conegut per les seues coves i grutas, que tenen importància geològica i arqueològica.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]La vall de Ongamira està caracterisat per la presència de cascades chicotetes i amagades, aixina com els cerros rojos que rodegen la vall. La vall posseïx abundant vegetació.[3]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cuevas de Ongamira.
El fundador de Còrdova, Jerónimo Luis de Cabrera, va concedir les terres de Ongamira a Blas de Rosers, quí fora el primer conquistador espanyol que va conseguir trobar la vall en 1573.[4] Despuix d'un any d'enfrontaments violents en els Comechingones, el poble que habitava la regió, els espanyols varen conseguir a conquistar la vall.[1] A conseqüència, la majoria del poble indígena va morir, i una major part d'ells es varen suïcidar.
L'apelatiu «comechingón» sembla ser la deformació d'una paraula pijorativa que els donava l'ètnia salavinón -o sanavirona-. Els sanavirones els cridaven «kamichingan», que en idioma salavirón sembla haver significat “vizcacha” o “habitant de coves”, açò pel tipo de vivenda semisubterránea, construïdes sobre pous al ras del sol, en les que habitaven. El poble Comechingón, per a subsistir, es valia de l'agricultura, la recolecció de fruts, la ganaderia i la caça.
En la regió de Ongamira (propenca a l'actual ciutat de Capella del Mont, N.O. de la província de Còrdova, Argentina) la cultura "Ayampitín" va predominar des d'abans del 4600 a. C., és dir, fa més de 6.600 anys. Recent es pot parlar d'una cultura Comechingón del 500 al 1600 d. C. Eren nous pobladors de caràcter alegre, respectuosos de la naturalea.
Resulta impossible referir-se a Ongamira sense evocar la dramàtica història de la conquista i el suïcidi colectiu dels comechingones. Una tribu veïna, que habitava en la base del cerro Charalqueta (“cerro de l'alegria” en l'idioma originari), va elegir refugiar-se en lo alt, a on varen ser capturats i assessinats brutalment. Els comechingones de Ongamira, en canvi, es varen enfrontar als espanyols i –despuix de matar al capità invasor Blas de Rosers en 1574 en les seues rudimentàries armes–, varen anar posteriorment acorralats pels conquistadors. Els últims comechingones –junt en les seues dònes i chiquets– es varen tirar al buit des del massiç per a no ser capturats i esclavizados. Després del tràgic extermini va passar a cridar-se cerro Colchiquí, que en idioma indígena significa “cerro de la tristor”.
Arqueologia
[editar | editar còdic]La vall és un lloc rellevant en l'arqueologia regional i per a certes discussions epistemològiques que es varen donar durant el desenroll de la disciplina en Argentina, a mitan de el XX. El seu primer explorador sistemàtic va ser l'Ingenier Aníbal Montes, que va iniciar els seus treballs en la zona en la década de 1930. Montes descriu aixina el parage i les seues primeres interpretacions sobre l'interés arqueològic que posseïxen:
La formació de major rellevància per a l'investigació arqueològica és el denominat ràfol Deodoro Roca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Montes, Anibal. "Ongamira, Relíquia Arqueològica." La Veu de l'Interior [Còrdova], 24 Mar. 1941. Accedit en l'internet a través de: https://rdu.unc.edu.ar/handle/11086/740
- ↑ Willey, Gordon Randolph (1966). An Introduction to American Archaeology: South America (en en), Prentice-Hall, pp. 56.
- ↑ «Còrdova Turisme (lloc de govern)».
- ↑ Camarasa, Jorge (2014). Noves Històries Secretes de Còrdova., Argentina: Penguin Random House. ISBN 9870436099.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ongamira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.