Omalotheca supina
La borrosilla de montanya (Omalotheca supina) és una espècie de planta de la família de les asteráceas.
Caràcters
[editar | editar còdic]Planta vivaz, densament coberta per pèls blancs. Tallos absents o de fins a 7 cm d'altura. Fulls de fins a 10(-15) mm, linear-lanceoladas o linear-oblanceoladas, sanceres. Florés agrupades en menuts capítuls involucrats de fins a 6 x 4 mm; corola tubular. Frut en aquenio de fins a 1,5 mm, proveït de vilano. Florix des de finals de primavera i en l'estiu.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Tota Europa, llevat Irlanda i Països Baixos.[2] La borrosilla de montanya preferix els prats que soporten una llarga cobertura de neu, per això apareix allí a on els últims neveros deixen algun temps per al ràpit desenroll d'estes plantes.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gnaphalium supinum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, ed. 12 3: 234. 1768.[3][4]
Gnaphalium: nom genèric que ve de la paraula grega "gnaphalon" i significa "mechón de llana" en alusió a l'aspecte lanudo d'estes plantes.[5] El nom científic actualment acceptat (Gnaphalium) va ser proposta per Carlos Linneo (1707 - 1778) biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels sers vius, en la publicació Species Plantarum en 1753.[3]
supinum: epítet latino que significa "gitada".[6]
- Filago acaulis (Wahlenb.) Krock.
- Gnaphalium fuscum Scop.
- Gnaphalium supinum var. subacaule Wahlenb.
- Homalotheca supina (L.) Fourr.
- Omalotheca supina (L.) Cass.
- Omalotheca supina (L.) DC.[3]
- Gnaphalium balcanicum Velen.
- Gnaphalium pusillum Vand.
- Gnaphalium subacaule Krock.
- Gnaphalium supinum subsp. balcanicum (Velen.) Vandas[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ Polunin, Oleg (1989). , Barcelona: Omega. ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Gnaphalium supinum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de giner de 2013.
- ↑ Gnaphalium supinum en PlantList
- ↑ «Botanical names». Consultat el 26 de giner de 2011.
- ↑ en Noms Botànics
- ↑ «Gnaphalium supinum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de giner de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
- Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Omalotheca supina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.