Anar al contingut

Oleoducte Norperuano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

<mapframe width=350 height=500 zoom=6 latitude=-4.774 longitude=-77.827 text= "Mapa Interactiu:      Oleoducte Norperuano_     Oleoducte del Lot 8 i 192_     Estacions de Bombeig_" align=right> {"type": "ExternalData","service": "page","title": "Ruta de l'Oleoducte NorPeruano.map"} </mapframe> El oleoducte Norperuano és l'oleoducte més llarc del Perú. Inici el seu proyecte en 1972 i es va concloure l'obra en febrer de 1978, és utilisat per a transportar petròleu des de les zones d'explotació petrolera del departament de Loreto creuant els Andes fins a la costa en el terminal de Bayóvar, departament de Piura en una llongitut total de 1106 km a l'oest.

L'oleoducte comença en Sant Josep de Saramuro (Província de Loreto-Nauta), en el norest del Perú. Aplega fins a Borja, a on s'unix al ramal nort. El ramal nort recorre Moronda fins a aplegar a Andoas. Des de Borja després es dirigix a Kuzu Gran, districte de Manseriche (Província de Datem del Marañón) fins a aplegar a la costa en Bayóvar, departament de Piura.

L'oleoducte Norperuano té una capacitat de transportar 100 000 barrils/dia. L'empresa estatal peruana Petroperú és l'operador d'este oleoducte i ha segut objecte de diversos atacs intencionals.

Història

En 1972 el Govern Revolucionari de la Força Armada, encapçalat pel general Juan Velasco Alvarado, va encarregar a Petroperú, dependent en aquella época del Ministeri d'Energia i Mines, realisar els estudis requerits per a la construcció de l'oleoducte i plantejar els contractes en les companyies capaces d'efectuar tal obra.

El contracte per al disseny definitiu va ser adjudicat en 1973 a la firma Bechtel. El 16 de setembre de 1974 abdós parts ho varen subscriure.

El tendit dels primers tubos transportadors va demandar dos anys, en participació internacional.

El 31 de decembre de 1976, l'estació 1 de l'oleoducte (Sant Josep de Saramuro) va rebre petròleu dels jaciments de Petroperú, i el primer front de cru va aplegar a la Terminal de Bayóvar el 24 de maig de 1977. El 7 de juny del mateix any el buc tanc Trompeteros va realisar el primer embarque de cru en destí a refineria La Pampilla, en Lima.

En el periodo de major activitat, la construcció de l'oleoducte va demandar de l'esforç de 7800 treballadors –aproximadament un miller dels quals eren estrangers–.

Petroperú va construir posteriorment l'oleoducte ramal Nort, que va des de l'estació Andoas a l'estació 5. Va entrar en operacions el 24 de febrer de 1978.

Oleoducte principal

L'oleoducte Norperuano s'inicia en la recolecció de petròleu cru en els camps petrolífers del Lot 8 ubicat en els districtes d'Urarinas, Parinari i Trompeteros en la (Província de Loreto-Nauta) departament de Loreto.

L'estació 1 està ubicada en Sant Josep de Saramuro (Districte de Urarinas), a la vora del riu Marañón i a uns 200 km al suroest d'Iquitos. Els tubos alvancen cap a l'oest en una llongitut de 306 km i un diàmetro de 24", en plena selva, a lo llarc del riu Marañón, fins a la localitat de Borja, a on s'ubica l'estació 5, també recolectora de petròleu cru.

D'esta estació, que és punt de confluència del ramal Nort, la canonada continua en direcció surest cap a Bayóvar en una extensió de 548 km i un diàmetro de 36" passant per l'estació 6, en Kuzu Gran, Districte de Manseriche, província d'Alt Amazones. Seguix en forma paralela a la carretera que va de Posades Mur fins a Bagua, en el departament d'Amazones, a on es localisa l'estació 7, i en direcció surest s'aplega a l'estació 8, en els voltants del districte de Pucará, departament de Cajamarca.


En dit punt, l'oleoducte canvia a direcció noreste, fins a l'estació 9, que és l'últim punt de bombeig, i des d'a on inicia el seu ascens a la cordillera dels Andes, la que creua en el Pas de Porculla, a una altura màxima de 2390 m s. n. m.. En este lloc comença a descendir fins a alcançar el desert del departament de Piura, a on s'alça la terminal de Bayóvar, en la Baïa de Sechura.


Referències