Anar al contingut

Ofiofagia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Garza cendra en una serp.

Ofiofagia (del grec ὄφις + φαγία, ‘menjar serps’) és una forma especialisada d'alimentació o comportament alimentari d'animals tals com depredar i menjar serps. Hi ha mamífers ofiofágos (tals com les mofetas i les mangostas), pardals (tals com àguila de la serp, el secretari, i alguns falcons), fardachos (com Crotaphytus collaris), i encara atres serps, com la centre-suramericana musurana i la nortamericana Kingsnake comuna (Lampropeltis getula). El nom de gènero de la venenosa cobra real (Ophiophagus hannah) prové d'este hàbit

Usos pràctics

En algunes regions, els grangers conserven animals ofiofagos com animals domèstics per a mantindre el seu ambient de vida lliure de serps com la cobra i Crotalinae (incloent a les serps de cascabel i jaracacás) les que anualment cobren un gran número de vides d'animals domèstics, tals com ganado, i atac a humans. Per eixemple, es domestica mangostas en Índia. En els 1930s un pla brasiler per a criar i lliberar un gran número de musuranas per al control de crótalos va ser intentat pero no va funcionar. l'Institut Butantan, en San Pablo, que s'especialisa en la producció d'antisueros, va erigir una estàtua de la musurana (Clelia clelia) com el seu símbol i un tribut a la seua utilitat en combatre la mossegada d'escurçons venenosos.

Immunitat

Molts animals ofòfecs semblen ser immunes al verí de les serps que ells cacen i de les que s'alimenten usualment. El fenomen ha segut estudiat en la musurana pel científic brasiler Vital Brazil. Estes tenen anticossos antihemorrágicos i antineurotóxicos en la sanc. S'ha descobert que la zarigüeya nortamericana (Didelphis virginiana) té la major resistència al verí de serp. Esta immunitat no és adquirida i ha evolucionat provablement com una adaptació a la predaació per serps venenoses en la seua hàbitat.