Oenosaurus
Oenosaurus és un gènero extint de reptil esfenodonto que va viure durant el periodo Jurásico Superior en Alemània. Els restants de l'única espècie coneguda, Oenosaurus muehlheimensis provenen dels estrats de Mörnsheimer en el sur d'Alemània. Mostren no només el típic cràneu dels tuátaras moderns i extints sino que conta en una dentició especialisada, que provablement era usada per a trencar closques de caragols i de clòchines. Oenosaurus va viure en un paisage càlit i humit en les illes en la vora de l'antic mar de Tetis i va desaparéixer, possiblement cap al final del Jurásico junt a l'archipèlec.
Fins al moment l'únic fòssil conegut d'este animal, un cràneu en la mandíbula inferior, va ser trobat en 2009 en una pedrera prop de Mülheim, en l'Alta Baviera en el districte d'Eichstätt, i va ser descrit en 2012 per un grup de paleontòlecs encapçalat per Oliver Rauhut. Oenosaurus està estretament relacionat en l'actual tuátara de Nova Zelanda, del gènero Sphenodon i forma part d'un grup de tuátaras distribuït globalment.[1]
Característiques
El cràneu de Oenosaurus era relativament robust, de forma triangular vist des de dalt, i provablement de prop de 28 milímetros de llarc i ample. La seua mandíbula inferior media 33 milímetros de llongitut en una série de dents densament agrupats en forma de forma de placa, els quals formaven una capa contínua sobre l'os de la mandíbula. Les plaques dentals consistien de dents cílindricos, casi com a agulles, fusionats. Estos no eren reemplaçats per un canvi continu de dents, sino que seguien creixent a lo llarc de la vida de l'animal per a contrarrestar el desgast. Este tipo de dentició no solament és atípic entre els esfenodontos sino també entre els demés vertebrats terrestres. Estructures dentals similars apareixen solament entre alguns peixos pulmonados i en les quimeres de nas curt. L'esquelet postcraneal d'esta espècie és desconegut per la carència de fòssils.[1]
Descobriment
Els únics restants descoberts de Oenosaurus, un cràneu parcialment preservat en mandíbules (identificat en el número de catàlec BSPG 2009 I 23) varen ser trobats en 2009 en una pedrera prop de Mühlheim. Estos varen aparéixer en els estrats del Jurásico Superior de Mörnsheimer en el Jura Francón, en una formació geològica que inclou calcàrees i margues calcáreas pròximes. Els fòssils de Oenosaurus provenen de la part central dels esquistos de Mörnsheimer, una zona de margas que recobrix un banc calcáreo. La zona té una edat de prop de 150 millons d'anys i es correlaciona temporalment en la zona Hybonotum del Titoniense inferior.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oenosaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.