Oculotoxicidad
La toxicitat ocular o oculotoxicidad és la toxicitat que pot patir el sistema ocular i visual. Esta pot vindre causada per l'exposició tant ambiental com a ocupacional, a substàncies gaseoses i volàtils. Ademés, també pot succeir com efecte advers de diversos fàrmacs. D'entre tots els teixits oculars, les dianes principals dels tòxics són la conjuntiva, la còrnea, el cristalí, l'epiteli pigmentado retiniano, retina i nervi òptic.[1]
Toxicitat en la còrnea
[editar | editar còdic]Proporciona una superfície de refracció transparent que, per mig de la seua curvatura, permet la proyecció de l'image sobre la retina.
Àcit
[editar | editar còdic]Com l'àcit sulfúric o àcit clorhídric. Ocasionen enturbiamiento de la còrnea i unflament del estroma corneal reversible (quemosis). En situacions més greus, l'epiteli corneal es opacifica, es necrosa i pot desintegrar-se. Per últim, pot succeir una pèrdua total de la sensibilitat dolorosa, causada per degeneració de les terminacions nervioses nociceptivas.
Bases
[editar | editar còdic]Com el hidròxit amònic o el hidròxit sòdic. Penetren en rapidea en els teixits oculars, ocasionant danys directament proporcionals en el seu grau d'alcalinidad. En una primera fase destruïxen els lípits de membrana, produint necrosis, hidratació de la matriu de colágeno i unflament corneal. Provoquen un aument de la pressió intraocular, pero si la lesió alcança el cos ciliar, esta pressió disminuïx en alterar-se la formació del humor acuoso. Despuix de succeir el dany, comença la fase de regeneració corneal. No obstant, a les 2-3 semanes limfocits i fibroblastos s'infiltren en els teixits danyats, lo que provoca una úlcera del estroma corneal. Este procés es deté en finalisar la regeneració de la còrnea.
Dissolvents orgànics
[editar | editar còdic]Els dissolvents molt lipófilos poden danyar l'epiteli corneal i produir unflament del estroma corneal. La part danyada es regenera en uns dies i no queden lesions. En contacte en vapors de dissolvents pot produir chicotetes vacuoles transparents que poden ser asintomáticas o acompanyar-se d'irritament i lagrimeo.
Substàncies tensioactivas
[editar | editar còdic]La seua toxicitat depén de la càrrega que posseïxquen. D'esta manera, els surfactantes catiónicos són més nocius que els aniónicos, i estos a la seua volta ho són més que els surfactantes neutres. Actuen alterant les barreres hidrolipídcas de la còrnea.[1][2]
Toxicitat en el cristalí
[editar | editar còdic]El cristalí s'encarrega de centrar l'image visual en la retina. Alguns tòxics que afecten al cristalí són:
Corticosteroides
[editar | editar còdic]Produïxen cataratas per dos hipotètics mecanismes. El primer consistiria en l'alteració de l'equilibri electrolític en l'epiteli del cristalí, lo que alteraria l'estructura de les cèlules epiteliales. L'atre mecanisme consistiria en una reacció en les proteïnes cristalines, produint complexos d'inclusió corticosteroides-cristalina i dispersant la llum.
Llum
[editar | editar còdic]La radiació UV és la més tòxica per a l'ull. Induïx la formació de radicals lliures per mig d'un procés de fotooxidación. Estos, són els responsables de l'aparició de lesions oxidativas que poden acumular-se en el temps.
Naftaleno
[editar | editar còdic]Produïx catarates i degeneració de la retina. L'agent inductor de catarates és el metabòlit 1,2-dihidro-1,2-dihidroxinaftaleno.
Fenotiazinas
[editar | editar còdic]S'ha vist que els pacients tractats en estos fàrmacs poden presentar depòsits pigmentarios en ulls i pell. Actuen per combinació en la melanina, formant un compost fotosensible que reacciona en la llum solar i provoca l'aparició de depòsits en el cristalí i en la còrnea.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 D., Klaassen, Curtis; J., Casarett, Louis; 1922-, Doull, John, (2013). Casarett and Doull's toxicology: the basic science of poisons, 8th ed edició, McGraw-Hill Education. OCLC 795687240. ISBN 9780071769235.
- ↑ 2,0 2,1 D., Klaassen, Curtis; John., Doull,; D., Klaassen, Curtis; Barr., Watkins, John (2005). Casarett i Doull fonaments de toxicologia, McGraw-Hill. OCLC 630649008. ISBN 9788448605346.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oculotoxicidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.