La pica de Ilí (Ochotona iliensis) és una espècie de mamífer lagomorfo de la família Ochotonidae, a la que també pertanyen els conills i llebres. En la seua coa alcança els 20 centímetros de llongitut, és herbívor i habita les zones escarpades de sectors montanyosos.[1]

Va ser descobert en 1983 per Li Weidong, qui els va malnomenar informalment com a conills màgics. El nom pica d'Ilí aludix a la seua ciutat natal.[1]

Distribució geogràfica i hàbitat

Habita en les montanyes de Tian Shan del noroest de China. Viu en buits fets entre la terra a una altura entre 2800 metros i 4000 metros. Viu aïllat en la part alta de la montanya, per lo que el seu hàbitat està constantment fragmentat.[1] Allí ha conseguit viure en condicions de fredor extrema i alimentant-se de les herbes que troba.

Encara que és l'assut natural d'algunes aus i rabosots, el Ili Pika enfronta una nova amenaça: en els últims anys, el seu entorn natural s'ha encollit en un 71%. Açò es deu al canvi climàtic en part i també perque la seua àrea de pasturages ha segut presa per la creixent població al voltant de la cordillera.

El seu primer cens en 1983 va estimar el seu número en 2900 eixemplars, en 2000 va disminuir a dos mil, i en 2014 a menys de mil eixemplars. És, aixina, una de les espècies més amenaçades del món.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ili Pika, un conill màgic fotografiat per primera volta en 20 anys». ALLPE Mig ambient. Archivat des de l'original, el 14 de juny de 2015. Consultat el 12 de juny de 2015.

Bibliografia

  • Hoffman, R. S., Andrew, T. S. (2005). En Wilson, D. I., Reeder, D. M. (eds). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3ª ed. Johns Hopkins University Press, Baltimore, Maryland, 2.142 pp. 2 vol.