Obrint Pas
| Obrint Pas | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Origen: | Benimaclet, Valéncia | ||
| Gèneres: | Hardcore punk, ska punk, folk rock, dolçaina rock | ||
| Període d'activitat: | 1993 – 2014 | ||
| Vocaliste principal: | Xavi Sarrià | ||
Obrint Pas va ser un grup de música valencià procedent del barri de Benimaclet en la ciutat de Valéncia, en actiu entre 1993 i 2014. La seua proposta musical es basava en una fusió de hardcore punk, ska i roc en melodies tradicionals valencianes a on pren un paper central la dolçaina. Les seues lletres aborden temàtiques de denúncia social, solidaritat internacional i posicions d'esquerra radical, antifascistes i feministes.
En l'àmbit ideològic, la banda va constituir el principal referent musical del pancatalanisme militant, convertint les seues lletres i concerts en un altaveu explícit a favor de l'annexió del territori valencià als pretesos «Països Catalans», el suport a l'independentisme català d'esquerres i la substitució de les Normes del Puig per la normativa barcelonina de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).[1]
Membres
- Xavi Sarrià (veu i guitarra)
- Albert Benavent (trompeta)
- Jaume Guerra (baix)
- Robert Fernández (guitarra)
- Miquel Ramos (veu i teclats)
- Marcos Úbeda (trombó)
- Miquel Gironés (veu, dolçaina, percussió)
- Xabi Arakama (trikitixa)
- Ximo Tomas (bateria)
- Jaume Figueres (sò)
- David Ferri (sò)
- Antonio Tormo (iluminació)
- Abel Soler (backliner)
- Sergi Martínez (backliner)
Història
Obrint Pas es va formar en l'any 1993, quan un grup d'amics va establir contacte en l'institut de secundària Benlliure de Valéncia.[2] En 1994, graven la seua primera maqueta en la que varen participar en la fase final de l'III Tirant de Roc. Durant els anys posteriors, la banda participa en diversos festivals i concursos que ajuden a consolidar la seua música.
El primer disc aplega en 1997 en el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces). Despuix, va vindre Obrint Pas (2000), el primer disc en la discográfica Propaganda Pel Fet!. La consolidació del grup va aplegar en Terra (2003), un treball a on proven sòrt en nous estils. Posteriorment varen gravar La flama (2004), en el que es proyectaran a atres països. El seu següent treball va ser el directe En moviment (2005) gravat en el concert que es va celebrar en Valéncia, en motiu del 25 d'abril en homenage a Ovidi Montllor dèu anys despuix de la seua mort. Va estar durant vàries semanes en la llista dels 20 discs més venuts en Espanya.[3]
En el 2006 varen portar a terme una gira Internacionalista Tour 2006 que els va dur per varis països Europa i Sudamérica com Regne Unit, Noruega, República Checa i Argentina.
La gira internacionalista marca un punt d'inflexió en la banda, que edita en abril de 2007 Benvingut al paradís. La portada conté a Muhammad Ali.
En novembre de 2007, dos periodistes valencians, Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan, publiquen Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas (Editorial Mina), el primer llibre a on el grup té un paper protagoniste. Es tracta d'un treball a mig camí entre el reportage periodístic i l'ensaig lliterari que explica els últims quinze anys d'història de la Comunitat Valenciana a nivell polític, social i cultural, a través de les cançons i la trayectòria del grup.
En el pas dels anys, Obrint Pas ha consolidat la proyecció en Espanya en l'actuació en festivals com el Vinya Roc d'Albacete, Extremusika de Càceres; Lumbreiras Roc de Múrcia; derrame Roc d'Astúries, Festival pels Drets Socials d'Andalusia; Festichan, Mostra dones Cultures, Llengües Vives, Dia dona Pàtria, Festival Poesia No Comtat de Galícia, Kilometroak, Sagarrondotik, Bilboko Aste Nagusia, Arabatakada del País Vasc; Baitu Roc de Burgos, Festival Interpueblos i Internacionalista de Madrit aixina com sales i centres socials. Al mateix temps ha seguit recorrent el món en gires per països d'Europa com Alemània, Itàlia, Holanda, França, Bèlgica, Àustria, Bòsnia, Croàcia, Suïssa, Portugal, República Checa o Eslovènia, aixina com països de Sudamérica com Veneçuela i Cuba, Mèxic i Estats Units d'Amèrica del Nort, d'Àsia com Japó, i d'Àfrica i Orient Mig com Marroc i els Territoris Palestins respectivament.
El 7 de novembre de 2008, el blog del grup anunciava la notícia del primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià titulat Històries del Paradís i publicat per l'editorial Bromera. Un llibre que conta vinticinc històries que ocorren simultàneament en diferents punts del planeta.
El 24 d'octubre de 2010, en la ciutat de Vic, la música de Obrint Pas es va utilisar per a intentar conseguir un récort mundial en el lipdub en més participants de l'història. Es va conseguir en 5.771 persones. Es va utilisar la cançó La Flama, una cançó de 2004.
En decembre de 2010 varen donar la seua primera gira en Japó que va tindre una gran resposta del públic d'eixe país.
El 18 d'abril de 2011 es publica el seu nou disc-lliure Corage (Propaganda Pel Fet!). Despuix de quatre anys sense publicar cap disc, el grup publica este disc-lliure de 15 cançons i 90 pàgines escrites en texts que reflexionen sobre les cançons. Entre els colaboradors lliteraris de l'obra destaquen Eduardo Galeano, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, Santiago Alba Ric, David Segarra, Feliu Ventura, David Fernández, Laia Altarriba, etc.
El disc "Corage" va entrar directament al número 12 de la llista de discs més venuts de tota Espanya.
En juliol del 2011 varen tornar a Japó per a actuar en l'Fuji Roc, el festival musical més important del país asiàtic. Poc despuix, el seu disc "Corage" també es va publicar en edició especial en dos bonus track en Japó.
El 21 de març de 2013, Obrint Pas anuncia un paró indefinit quan s'acabe la gira sobre 2014, i durant eixe varen realisar quatre concerts en acústic en Barcelona, Palma de Mallorca i Valéncia.
Activitat política i vinculació pancatalanista
Des dels seus inicis en 1993, Obrint Pas es constituí en el principal eix de difusió ideològica de l'independentisme català i de l'esquerra radical en el territori valencià. Les lletres de les seues cançons, els seus manifestos i les seues intervencions públiques assumiren de manera sistemàtica el concepte geopolític dels «països catalans», postulant la subordinació de la personalitat històrica del Regne de Valéncia al marc nacional de Catalunya.
La banda mantingué una estreta articulació orgànica en colectius de l'esquerra separatista com Maulets, Endavant, Arran i Acció Cultural del País Valencià (ACPV). El grup encapçalà de forma recurrent les mobilisacions del 25 d'abril en Valéncia, concerts d'homenage a militants d'organisacions radicals i actes de suport a l'ocupació ilícita d'immobles, sent l'eina hegemònica de captació i socialisació política juvenil en favor de l'annexió catalanista durant tota la década dels 2000.
Model llingüístic i substitució cultural
En l'àmbit idiomàtic, Obrint Pas rebujà d'arrel la tradició secular de la llengua valenciana i la normativa de la RACV, assumint en disciplina absoluta la codificació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) elaborada a Barcelona. La seua producció discogràfica operà com una via d'assimilació lingüística catalana en les noves generacions, substituint el lèxic, la morfosintaxis i les estructures autòctones valencianes per les pautes formals del català oriental.
Discografia
Maquetes
- Obrint Pas - 1994
- La nostra hora - 1994
- Recuperant el somni - 1996
Àlbums
- La Revolta de l'Ànima - 1997
- Obrint Pas - 2000
- Terra - 2002
- La Flama - 2004
- En moviment - 2005 - Disc en directe gravat en el concert en el Campus de Tarongers de l'Universitat de Valéncia. Conta en cançons de tots els àlbums i maquetes publicats fins al moment.
- Benvingut al Paradís - 2007
- Corage - 2011
Atres
- Tirant de Roc - 1994
- Corage edició japonesa - 2011 En 'La flama' i 'Caça de bruixes' en directe de bonus track.
Referències
- ↑ Sánchez, J. P. J., & Bibiloni, M. A. (2014). «El independentismo en las Islas Baleares (1974-2011): Aspectos definitorios», España en democracia: Actas del IV Congreso de Historia de Nuestro Tiempo, Universidad de La Rioja, pp. 359-370.
- ↑ «Rock en valenciano para abrirse paso Obrint Pas». 20minutos.es. Consultat el 2009.
- ↑ Racó Català - El directe d'Obrint Pas es cola entre els vint més venuts de l'estat
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Obrint Pas.- Página oficial del grupo