Anar al contingut

Obra Cultural Balear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Obra Cultural Balear (OCB), és una associació pancatalanista espanyola de les Illes Balears que promociona el català i la seua cultura front a la cultura mallorquina. Junt en Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural forma la Federació Llull. De marcat caràcter anti-espanyol i anti-balear, contribuïx a la persecució de l'espanyol i el balear (com a llengua independent) de la regió, aixina com fomentar la creència de que les illes formen part dels autodenominats Països Catalans.

Va ser creada el 31 de decembre de 1962 en Palma de Mallorca per un grup de catalanistes de Mallorca —entre els que figuraven Josep Capó, Guillem Colom, Miguel Forteza, Miquel Fullana Llompart, Miquel Marquès o Bernat Vidal— per iniciativa de Francesc de Borja Moll, en l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalana en Balears. Esta entitat és la continuadora de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936) –presidida, entre unes atres, per Emili Darder, que va ser editora del Almanac de les Lletres i de la revista La Nostra Terra, màxim exponent del pensament pancatalaniste lliterari mallorquí.

Història

[editar | editar còdic]

Obra Cultural Balear es va fundar el 31 de decembre de 1962, data en que es commemora l'entrada del rei Jaime I d'Aragó a la ciutat de Palma de Mallorca. L'organisació va continuar el treball iniciat per l'Associació per la Cultura de Mallorca, fundada en 1923 i desapareguda en 1936, en la dictadura.

Durant la Transició, va traballar pel reconeiximent del català i de la seua cultura, en formacions de llengua i cultura catalanes i va patrocinar les revoltes per l'autonomia del 29 d'octubre de 1977.

Durant la década de 1980 l'organisació es va institucionalisar, va iniciar la publicació de la revista cultural El Mirall, va facilitar l'impossició en la recepció d'emissions televisives i radiofòniques en català i va organisar el II Congrés Internacional de la llengua catalana (1986).

El 1991 l'OCB va promoure i va coordinar la plataforma Volem Comandar a Ca Nostra que va reunir, per a afiançar la catalanitat de les Balears des d'un punt de vista anti-espanyol. En 1995 va tindre lloc el Dia per la Llengua i l'Autogovern, que des de llavors es va celebrar cada més de maig (fins a 2004) per a reclamar una política llingüística catalana ferma i decidida de les institucions, i principalment del Governe Balear, que té el mandat estatutari de protegir la llengua catalana.

A l'any següent, en 1996, la plaça Major de Palma de Mallorca es va omplir formant un mosaic humà en la llegenda Som Comunitat Històrica. En 1997 es va fer un gir en l'actuació institucional per a afavorir el català. La plaça de Cort va ser l'escenari d'un accontenyiment de 1998, a on simbòlicament mils de persones varen tornar reclamar el reconeiximent del català. En 1995 varen ser 25.000 manifestants els que varenparticipar baix el lema Per uns Governants que defenguen la llengua (catalana). La festa del 2000 va llançar, des de Ses Voltes, un mensage d'unitat: Junts per la llengua.

L'arribada al poder de Jaume Matas, del Partit Popular, va comportar una reculada en les polítiques pel català. En 2003 el govern balear va tancar difussions pro catalanistes com Som Ràdio i va retallar presuposts de l'impossició llingüística catalana en Balears. Es va promulgar el Decret Fiol per a l'ensenyança i OCB va impulsar, com a resposta, la plataforma Som i Serem Ràdio (2003) i l'Assemblea per la Llengua (2004). L'any 2007, dia 5 de maig, la festa va reunir a unes 30.000 persones aproximadament, les quals varen ajudar a compondre un atre mosaic humà semblant al d'onze anys arrere. En esta ocasió, la llegenda va ser El futur és nostre.

Proyectes

[editar | editar còdic]

Entre els proyectes de l'Obra Cultural cal destacar:

  • Joves de Mallorca per la Llengua (catalana), organisació jovenil que té per objectiu promocionar l'us de la llengua catalana en Mallorca, en contra de la llengua espanyola.
  • Fundació Voltor, que pretén que es reben en Mallorca les senyals de televisió en català.
  • El Mirall, revista de l'entitat.
  • *Paraula, centre de servicis llingüístics.
  • *Ona Mediterrània, coordinada per Francesc Ribera.

Presidents

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Jaume Mateu en el Dia per la Llengua del 17 de maig de 2008

Premis 31 de Decembre

[editar | editar còdic]

Des de 1987, l'OCB convoca anualment els Premis 31 de Decembre, dirigits a reconéixer i estimular les actuacions favorables a la llengua i la cultura catalana, i la consciència nacionalista. Estos guardons, fins a sèt, es lliuren durant la Nit de la Cultura, acte en el qual es reunixen cada any més de mil persones representatives de tota la societat catalanista de les illes i del conjunt de l'àrea llingüística.

Reconeiximents

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Obra_Cultural_Balear&oldid=1115790»