Nynorsk
._Leirvik,_Stord,_Norway._2018-03-10_b.jpg)
El nynorsk (lliteralment «nou noruec») és un dels dos estàndarts oficials del idioma noruec escrit, sent el bokmål (lliteralment «idioma de llibre») l'atre estàndart.
El 27 % dels municipis de Noruega han declarat el nynorsk com a forma oficial de l'idioma, encara que solament representen el 12 % de la població. És la variant majoritària en els comtats de Rogaland, Hordaland, Sogn og Fjordane i Møre og Romsdal, que junts formen la regió de Vestlandet.[1]
Este estàndart va ser creat per Ivar Aasen en el XIX com a alternativa noruega al danés, la llengua en que està basat el bokmål. El nynorsk, pel contrari, és una mescla de diferents variants dialectals noruegues.
Treball d'Ivar Aasen
[editar | editar còdic]El primer estudi sistemàtic de la llengua noruega va ser realisat per Ivar Aasen a mitan del XIX. Durant els anys 1840, Aasen va viajar per tot el país i va estudiar els seus dialectes. En 1848 i 1850 va publicar la primera gramàtica i el primer diccionari de l'idioma noruec, respectivament. Noves versions detallant la llengua escrita estàndar varen ser publicades en 1864 i 1873.
El treball d'Aasen està basat en l'idea de que els dialectes tenen una estructura comuna que els fa una llengua separada del danés i del suec. El punt central, per lo tant, va ser trobar i mostrar les similituts estructurals entre els dialectes. Per a abstraure esta estructura de la varietat de dialectes, ell va desenrollar un criteri bàsic, al com va cridar «la forma més perfecta». Va definir esta forma com la que millor mostra la conexió de paraules relacionades, en paraules similars i en les formes del nòrdic antic. Cap dialecte posseïx totes les formes perfectes, cada u ha preservat diferents aspectes i parts de l'idioma. A través d'este enfocament sistemàtic pretenia aplegar a l'unificació d'expressió de tots els dialectes noruecs, al com Aasen va cridar «dialecte fonamental» i Einar Haugen «proto-noruec».
L'idea de que l'estudi finalisaria en una nova llengua escrita va marcar el seu treball des del principi. Una idea fonamental per a Aasen era que el dialecte fonamental podria ser el noruec modern, no el nòrdic antic. Per lo tant, no va incloure categories gramaticals ya extintes en els dialectes. Al mateix temps, les categories que varen ser heretades de l'idioma antic i que encara estaven presents en alguns dialectes, podrien ser representades en la llengua escrita estàndar. Haugen va utilisar la paraula reconstrucció més que construcció en este treball.
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Des del principi el nynorsk ha trobat resistència. En el adveniment i creiximent dels mijos comunicació de masses, l'exposició als estàndarts s'ha incrementat. La posició dominant del bokmål ha vingut a definir lo que comunament es considera «normal».
Alguns personages públics han expressat obertament les seues opinions crítiques en el nynorsk. Per eixemple, durant les eleccions de 2005, la Joventut Conservadora Noruega va fer un anunci que va incloure la crema d'un diccionari de nynorsk. Despuix de fortes reaccions contra les escenes, l'organisació va triar no mostrar-ho.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «sprakradet. no/Vi-og-vart/Om-oss/English-and-other-languages/English/Nynorsk_in_Norway/ Nynorsk in Norway» (en anglés). sprakradet. no. Consell de l'Idioma Noruec. Consultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ «dagbladet. no/nyheter/2005/08/17/440490. html Brenner nynorsk-bok i tønne» (en noruec). dagbladet. no. Dagbladet. Consultat el 21 de juliol de 2015.
[[:|{{{2}}}]]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nynorsk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.