Nycticebus javanicus
El loris pereós de Java (Nycticebus javanicus) és una espècie de primat estrepsirrino de la família Lorisidae, que es troba en la partix oest i central de la illa de Java en Indonèsia. Encara que en un principi va ser descrit com una espècie distinta, per molt temps li'l va considerar subespecie del loris de Sonda (N. coucang) fins que una revaluación de la seua morfologia i genètica en la década del 2000 va determinar que es tracta d'una espècie separada. Es troba relacionat al loris de Sonda i al lori de Bengala (N. bengalensis). Existixen variacions de l'espècie d'acort a la llongitut de la seua pelaje i en menor grau, a la seua coloració.
El seu front posseïx una ralla que li dona la forma d'un diamant. Sol pesar entre 5,6 i 6,8 quilograms. Com tots els loris és una espècie arborícola i es mou llentament a través de lianas en lloc de botar d'un arbre a un atre. El seu hàbitat és principalment el bosc primari i el secundari encara que també pot trobar-se en boscs de bambú, manglarés i plantacions de chocolate. La seua dieta consistix de fruta, fardachos i ous, dorm en branques (en ocasions en grup) i generalment és vist solament o en parella.
La població del lori de Java es troba en contínua disminució per la caça furtiva, al comerç d'animals exòtics i al fet de que és usat per a realisar investigacions associades a medicina tradicional. Les poblacions de loris tenen baixa densitat i una de les majors amenaces que sofrixen és la destrucció del seu hàbitat. Per tals raons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) la cataloga com una espècie en perill crític d'extinció i va ser inclós en la llista de 2008-2010 d'els 25 primats en major perill del món. Encara que es troba protegit per la llei indonèsia i està present en vàries àrees protegides la caça furtiva contínua i les lleis de protecció animal rara volta són aplicades a nivell local.
Taxonomia i filogenia
[editar | editar còdic]El loris pereós de Java (Nycticebus javanicus) va ser descrit per primera volta en 1812 pel naturaliste francés Étienne Geoffroy Saint-Hilaire.[1] De totes formes l'espècie no va ser reconeguda com a tal des de l'any 1840 quan René Primevère Lesson la va classificar com una de les moltes varietats d'una única espècie de loris a la que va cridar Bradylemur tardigradus.[2] En 1921 Oldfield Thomas va catalogar una segona espècie de loris de Java cridada Nycticebus ornatus[3] i Colin Groves va realisar en 1971 un anàlisis de la taxonomia dels loris pereosos i va identificar al loris de Java com una subespecie del loris de Sunda (N. Coucang) a la que va denominar Nycticebus coucang javanicus.[4]
Va ser identificada com una espècie per primera volta des de 1812 en l'any 2000, despuix d'una investigació que varen realisar Jatna Supriatna i Edy Hendras Wahyono[5] i en 2008 Groves i Ibnu Maryanto ho varen confirmar despuix d'analisar la morfologia del seu cràneu i característiques de la seua pelaje.[6] Anàlisis moleculars del seu ADN varen demostrar que és genèticament distint a atres espècies de loris pereosos.[7]
Hi ha dos varietats de loris pereosos de Java que es diferencien pel llarc del seu pelaje i que són moltes voltes confoses com a espècies distintes,N. javanicus i N. ornatus a pesar d'estar catalogades com una única, encara que hi ha dubtes sobre l'exactitut de la seua taxonomia.[8][9]
Fisionomia i fisiologia
[editar | editar còdic]El loris de Java pesa entre 5,6 kg i 6,8 kg.[10] En quant aspecte és similar al loris pereós de Bengala. La seua cara i llom estan marcats per una reconeixible ralla que aplega als ulls i li dona a la #front una forma pareguda a la d'un diamant.[11] El seu cos és d'un color gris groguenc que contrasta en els tons color crema del seu cap, coll i esquena. De la mateixa manera que el loris de Borneo (N. menagensis) carix d'un segon dent incisiva i és l'espècie de loris més gran Indonèsia.[12]
La varietat coneguda com nycticebus ornatus es pot distinguir més que res perque la seua pelaje d'un promig de 26 mm és més llarc que el del nycticebus javanicus que medix un promig de 24 mm.[13] Una atra característica que servix per a diferenciar-los és el color del pelaje, que sol ser més amarronat en la varietat ornatus.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Saint-Hilaire 1812, p. 164.
- ↑ Lesson 1840, pp. 240–243.
- ↑ Thomas 1921, p. 527
- ↑ Groves 1971, pp. 49–51
- ↑ Supriatna & Wahyono 2000, pp. 19–24.
- ↑ Groves & Maryanto 2008, p. 120.
- ↑ Chen et al. 2006, pp. 1197–1198.
- ↑ Nekaris & Jaffe 2007, p. 192.
- ↑ Thomas 1921, p. 628.
- ↑ Nekaris, Blackham & Nijman 2008, p. 734.
- ↑ Nekaris et al. 2009, p. 44.
- ↑ Groves 1971, p. 49.
- ↑ Nekaris & Jaffe 2007, p. 188.
- ↑ Nekaris & Jaffe 2007, p. 193.
Fonts consultades
[editar | editar còdic]- Lesson, René Primevère (1840). J.B. Baillière (ed.). Species dones Mammifères Bimanes et Quadrumanes: Suivi d'un Mémoire sur els Oryctéropes (en francés), París, França.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nycticebus javanicus.
Wikispecies té un artícul sobre Nycticebus javanicus.