Numeració chinenca

Archiu:西周金文.jpg

Númeración chinenca

Els parlants de l'idioma chinenc usen tres sistemes de numeració escrits: el mundialment usat sistema indoarábigo, i dos antics sistemes pròpiament chinencs: el clàssic sistema d'escritura per caràcters (fonètic) que encara s'usa en algunes cerimònies, transaccions comercials o quan s'escriuen notes de banc com chècs (puix la seua complexitat dificulta la falsificació); i un sistema posicional, el huama (en chino tradicional, 花碼; en chino simplificado, 花码; pinyin, huāmǎ; literalmente, ‘números floridos o sofisticats’), que està sent gradualment suplantat per l'aràbic. Actualment, el sistema huāmǎ és l'única variació supervivent del sistema numèric de varetes i s'usa exclusivament en mercats chinencs com en Hong Kong.

Tots els caràcters chinencs de color blau en este artícul són vínculs a les seues respectives entrades en el Wikcionario.

Numeració chinenca

Existixen nou caràcters, estos caràcters representen els números de l'un al nou, i els restants representen números més grans com a decenes, centenes, millers... Existixen dos jocs de caràcters numèrics chinencs: un per a l'escritura coloquial i un atre per a contexts comercials o financers. Este últim es coneix com dàxiě (en chino tradicional, 大寫; en chino simplificado, 大写), i va sorgir a causa de que els numerals tradicionals eren molt simples, i per lo tant molt fàcils d'adulterar escrivint traços extra:

S significa "simplificat", T marca que és "tradicional".

Pinyin	Financer	Normal	Valor	Notes
lîng	零	〇	0
iī	壹	一	1	també 弌 (obsolet) també 幺(S)/么(T) (iāo) en números de teléfon, etc. vore nota el peu.
èr	貳 (T) o 贰 (S)	二	2	també 弍 (obsolet) 两 (S), 兩 (T) (liǎng) s'usa davant d'una mida.
sān	叄 (T) o 叁 (S)	三	3	弎 (obsolet) També s'accepta 參(T) o 参 (S).
sì	肆	四	4
wǔ	伍	五	5
liù	陸	六	6
qī	柒	七	7
bā	捌	八	8
jiǔ	玖	九	9
shí	拾	十	10	Encara que hi ha gent que usa 什, això no és vàlit en chinenc.
niàn	念 o 貳拾	廿 o 卄	20	卄, rarament. S'usava la majoria del temps en calendaris, en qualsevol atre cas s'usa 二十. Es pronuncia com ya en cantonés. vore Construint números més avall.
sà	叄拾	卅	30	Usat majoritàriament en calendaris (normalment s'utilisa 三十)
xì	肆拾	卌	40	rarament usat (s'usa més 四十)
bǎi	佰	百	100
qiān	仟	千	1 000
wàn	萬	万 (S) 萬 (T)	104	Els números chinencs s'agrupen per decenes de miller vore Construint números més avall.
yì	億	亿 (S) 億 (T)	108	també pot significar 105 en texts antics. vore Sistemes per a números grans més avall.
zhào	兆		1012	també pot significar 106 (Mega (prefix)) o 1016 en contexts antics.
jīng	京 (o 經)		1016	(chinenc antic) També: 107, 1024, 1032.
gāi	垓		1020	(chinenc antic) També: 108, 1032, 1064.
zǐ	秭		1024	(chinenc antic) També: 109, 1040, 10128.
ráng	穰		1028	(chinenc antic) També: 1010, 1048, 10256.
gōo	溝		1032	(chinenc antic) També: 1011, 1056, 10512.
jiàn	澗		1036	(chinenc antic) També: 1012, 1064, 101024.
zhèng	正		1040	(chinenc antic) També: 1013, 1072, 102048.
zài	載		1044	(chinenc antic) També: 1014, 1080, 104096.
jí	極		1048	(chinenc antic) També: 1015, 1088, 108192.
hénghéshā	恒河沙		1052	(chinenc antic)
	阿僧祇		1056	(chinenc antic)
	那由他		1060	(chinenc antic)
	不可思議		1064	(chinenc antic)
	無量大數		1068	(chinenc antic)
fēn	分		1/10	també deci com a prefix, vore Prefixos de el SI més avall
lí	釐	厘	1/100	també centi
háo	毫		1/1 000	també mili
sī	絲		10-4	(chinenc antic)
hū	忽		10-5	(chinenc antic)
wēi	微		10-6	també micro com a prefix, vore Prefixos de el SI més avall
xiān	纖		10-7	(chinenc antic)
shā	沙		10-8	(chinenc antic)
chén	塵		10-9	(chinenc antic) En unitats de el SI es denomina 納 nà
āi	埃		10-10	(chinenc antic)
el meuǎo	渺		10-11	(chinenc antic)
mò	漠		10-12	(chinenc antic)

en chino simplificado y tradicional, 幺; pinyin, iāo; literalmente, ‘el menor’, és molt usat en la China continental en volta iī en séries de números com a números de teléfon, etc, per a evitar confusió entre eixa i atres paraules de sò paregut. No s'usa mai per a contar, i tampoc en Taiwan (exceptuant els soldats en l'eixèrcit chinenc, la policia i el número d'emergència 119), ni en Hong Kong ni en Macau (excepto que estiguen parlant en mandarín estàndar).

Gests manuals

Els números poden ser sugerits en China per gests manuals, casi tots d'una mà. Els números d'un a dèu es mostren de la següent forma:

1. Dit índex estés.
2. Dits índex i mig rectes formant una V.
3. Dits índex, mig i anular estesos.
4. Tots els dits estesos llevat el polze, que està tancat.
5. Índex i polze estesos.
6. Dit garranchet i polze separats, els atres dits tancats (simbòlic del número "sis" chinenc: 六, liù).
7. Les puntes dels polzes es toquen. Solament el polze i els primers dos dits estan oberts, el restant tancats.
8. En Taiwan i Hong Kong es realisa en els dits polze i índex.
9. El polze i l'índex se separen (com una "L"), abdós mans enfrontades, els atres dits tancats (八, bā "huit").
10. En Taiwan i Hong Kong, el polze, l'índex i el mig.
11. Tots els dits tancats llevat l'índex, que mostra un gancho obert en la base (九, jiǔ "nou").
12. En Taiwan i Hong Kong, el polze i tres dits més
13. Es pot representar de les següents formes:
14. Mà apretada en forma d'un puny, regrés cap a l'observador.
15. Dits índex i mig creuats.

1. Abdós dits índex estesos, simbolisant una creu (十, shí "Dèu").