Novela sobre el destí humà
Novela sobre el destí humà () és una novela èpica de realisme màgic de l'escritora ucraniana Emma Andijewska escrita per l'autora entre 1970 i 1980 i publicada per primera volta en 1982. La novela narra la vida d'ucranians que es varen vore abocats l'emigració. L'obra es distinguix per tindre més de 500 personages i per la llongitut de les frases, que alcancen vàries pàgines.
L'original estil i l'extraordinària trama de la novela varen ser comentats i estudiats per Yuriy Shevelov, Danylo Husar Struk i Ivan Fizer. La novela va ser publicada dos voltes: en 1982 per l'editorial muniquesa "Suchasnist" i en 1992 per l'editorial kievita "Oriy".
En 1984, Emma Andijewska va rebre el premi Antonovych per esta novela. La novela va ser inclosa en la llista de 100 obres lliteràries ucranianes notables elaborada per PEN Ucrània.[1]
Particularitats de la novela
La novela descriu els acontenyiments que varen tindre lloc en Ucrània i entre la diàspora ucraniana en diferents països del món. En la novela es mencionen a sovint personages històrics coneguts entre la diàspora ucraniana. Entre uns atres, s'inclouen: Vasil Barka, Josyf Slipyj, Jacques Hnizdovsky, Gregor Kruk, Bogdán Stashinski, Yosyp Hirniak, Ivanka Vynnykiv, Maria Dolnytska, Volodymyr Kubijovyč i la seua esposa Daria Siyak, Valentyn Moroz i Catherine Desnitski.
La novela està ambientada en múltiples llocs de tot lo món: Munich, New York, Nova Zelanda, Pennsilvània, Khust, Praga, Roma, etc. A pesar d'esta ambientació internacional, casi tots els personages són ucranians, en poques excepcions.
Molts personages del llibre posseïxen habilitats sobrenaturals. Tal és el cas de Dzindra, un cosaco-jarákternik immortal i autor de la teoria dels espills, gràcies a la qual es pot travessar les parets. L'inventor vagabunt Ivan Bezruchko també té un estatus especial en la novela. Sembla intervindre en el destí dels personages com un poder superior. De la mateixa manera que els personages de les noveles de Castaneda, Bezruchko també oculta el seu passat. Bezruchko mai se separa de la seua oca de conte, Juno, que pot parlar llatí i engolir serps. Entre els protagonistes de la novela hi ha més personages mitològics, com Víktor Platonovych Kentavr (centauro), que és un patriota d'Ucrània, una chicoteta esfinge i Neptú. En la novela apareixen varis alquimistes, un dels quals resucita al personage Yevhen Poshelyuzhny. Alguns héroes poden travessar parets, montar rajos i vore el futur.
Ademés de diverses transformacions i visions, els personages utilisen alguns objectes màgics, alguns dels quals es descriuen en detall:
El tanc de lli de Bezruchko. La roda de la fortuna de Bezruchko. El raig-espill de ferro fos similar a un ou utilisat per Dzyndra.
Un diamant bla. Bobines de temps. Companyera de vestuari de Vereta. El collar del mal de Bodan Chaplya. El percutor de fòc de Tsyzyo.
La novela és fortament antiimperialista. El govern soviètic i els russos són calificats a sovint de "unitaris", "feliços de l'humanitat", que intenten desplaçar als ucranians "a la seua pròpia, pero no tan pròpia terra". En la novela, Stalin és cridat "Yoska", i Lenin "el barbudo".
Segons l'investigador de les noveles de Andievska, O. Smerek, la novela intenta crear un mit d'Ucrània[3]. Les paraules de Tares Shevchenko varen ser elegides com a epígraf de l'obra "... ¡Exaltaré a estos chicotets esclaus muts!". El centre de la terra en la novela se situa en Kiev, en el carrer Khreshchatyk. A Kiev li la crida la ciutat eterna.
De la mateixa manera, els símbols nacionals ucranians (escut i himne) adquirixen importància mitològica. Per eixemple, en un dels episodis, Neptú en una fitora (que forma part del Escut d'Ucrània) exclama "¡Ucrània encara no ha perit!", que és un vers del Himne nacional d'Ucrània.
La novela presenta un ampli panorama de persones de tots els estrats de la població i professions entre els emigrants ucranians. L'espectre de personages comprén des de treballadors agrícoles i de la construcció fins a professors, artistes i inventors. Ademés, els personages pertanyen a distintes generacions d'ucranians que ya varen nàixer en l'estranger i conserven o experimenten canvis en la seua identitat nacional.
Resum de la trama
La trama de la novela consistix en històries de vida o episodis vitals dels seus numerosos personages. Les històries desemboquen unes en atres en la menció del següent héroe. George Shevelov va calificar este text de antinovela i de "novela fluvial".[2] A molts personages els ocorren successos místics i els acontenyiments es descriuen en el característic estil surrealiste de l'autor.
La novela comença en una conversació entre dos àngels guardians sobre el destí humà. Els àngels estan de peu formant un círcul.
Fedir, l'arquitecte, coneix a l'inventor sense llar Ivan Bezruchko. Bezruchko no se separa mai del seu misteriós invent, guardat en un depòsit metàlic de lli. L'invent de Bezruchko està relacionat en Ucrània. Ademés, sempre li acompanya la cigonya Juno, que pot parlar llatí i engolir serps. L'acció de la novela comença en Munich, com indica la menció de llocs com Marienplatz, Iglésia de Asam i Englischer Garten. Bezruchko és l'únic personage que apareix en tota la novela, i Fedir torna a mencionar-se al final de la mateixa.
L'immortal Dzyndra, autor de la teoria dels espills de el XV, és un atre personage màgic similar a Bezruchko.
Tares Nagirny, conegut de Fedir, també està dotat de habilitats sobrenaturals. És capaç de travessar parets i té ulls fosforescentes.
Raphael Michel-Angelo Khalyava és un arrogant geni de la música els antepassats de la qual varen intentar fingir els seus orígens per a semblar més antics.
A continuació es presenta a Ivan Dolynnyk, un superdotado per naturalea. Ivan és amic íntim de Bohdan Bilanyuk.
Una part important de l'història està dedicada al professor Oleh Kindratovych Soroka. Procedent de l'Ucrània oriental rusificada, s'interessa per la seua identitat ucraniana.
La novela termina en una conversació entre dos àngels, que discutixen sobre la possibilitat del Juí Final.
Referències
- ↑ Des de Skovoroda fins als nostres dies: 100 llibres notables en ucranià
- ↑ Шевельов Ю. Слово про лавреатів 1983 року // Кур'єр Кривбасу. - Вересень 2004. - № 178. - С. 174.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Novela sobre el destino humano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.