Notioprogonia
Els notioprogonios (Notioprogonia) són un suborden extint del orde, també extint, d'ungulats Notoungulata o ungulats suramericans. Eren animals herbívors, potser algunes espècies eren omnívoras, de chicotet i mijà tamany que varen viure en Sudamérica. El seu nom significa progenitor del sur, fent referència a que es pensa que d'ells varen evolucionar tots els Notoungulata.[1]
Història
[editar | editar còdic]El paleontòlec George Gaylord Simpson (1934) va constituir esta família per a agrupar als Notoungulados d'aspecte més primitiu. En ella va incloure els Arctostylopidae, als Henricosborniidae (incloent als Pantostylopidae) i als Notostylopidae. Ameghino (1906) havia considerat als Henricosbiidae com Prosimiae, als Pantostylopidae, com Condylarthra, i als Notostylopidae com Tillodonta. Simpson va concloure que les semblances entre estos grups eren convergents, o deguts a les seues característiques primitives.[1] Els Arctostylopidae, l'única família holártica, considerada tempranamente especialisada per Simpson, varen ser rebujats posteriorment com Notoungulata, i actualment estan considerats Glires.[2]
Generalitats
[editar | editar còdic]Este suborden inclou als notoungulados més primitius i poguera contindre als ancestros de tots els atres suborden, sent llavors parafilético.[3] Varen viure entre el Paleoceno i el Eoceno, des de fa 64 millons d'anys fins a fa 34 millons d'anys.
Inclouen dos famílies, Henricosborniidae i Notostylopidae. Els Henricosborniidae són els notoungulata més primitius coneguts, tant temporalment com morfològicament, semblants en molts aspectes als Didolodontiidae i els Condylarthra, mentres que els Notostylopidae són notoungulata tempranamente especialisats del Eoceno. Abdós famílies es coneixen principalment per la seua dentició.[1] Alguns dels pocs Notioprogonia coneguts per restants esqueletarios són Simpsonotus,[4] Boreastylops,[5] i Notostylops.[6]
La majoria dels Henricosborniidae inclou a animals de chicoteta talla mentres que Edvardotroussartia, el membre de major tamany de la família Notostylopidae, hauria aplegat a tindre una talla propenca a la del toxodontia Isotemnus (d'uns 50 kg).[7]
Notostylops, de la família Notostylopidae, un dels pocs Notioprogonia coneguts pels seus esquelets no presenten piteus, sino unes estructures similars a garra.[6]
Classificació
[editar | editar còdic]- Família Henricosborniidae
- Família Notostylopidae
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ Geobios.45(3)
- 311–322.ISSN 0016-6995.doi:10.1016/j.geobios.2011.10.004.Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ * Cifelli, Richard L. 1993. The phylogeny of the native South American ungulates. pp. 195-216 in F. S. Szalay, M. J. Novacek and M. C. McKenna (eds.) Mammal Phylogeny, Volume 2, Placentals. Springer-Verlag, New York. ISBN 0-387-97853-4
- ↑ Ameghiniana.15(3-4)
- 366–390.ISSN 1851-8044.Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ Ameghiniana.17(4)
- 363–372.ISSN 1851-8044.Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 Lethaia.52(2)
- 244–259.ISSN 1502-3931.doi:10.1111/let.12310.Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ Ameghiniana.57(2)
- 80–89.ISSN 0002-7014.doi:10.5710/AMGH.18.10.2019.3272.Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ M. F. #Soria. 1989. El primer Notoungulata de la Formació Ric Loro (Paleoceno mig), Província de Tucumán, República Argentina. Ameghiniana 26(3-4):145-151.
- McKenna, Malcolm C., and Bell, Susan K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8