Nothofagus moorei
Nothofagus moorei, una volta anomenat 'haja de cap de negre' ('negrohead beech'), pero ara com hi haja antárctica (no confondre-ho en el seu parent suramericà, Nothofagus antarctica) és un arbre perennifolio natiu de les terres altes de l'est d'Austràlia.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Creix en els boscs templats humits des del replanell de Barrington Tops en Nova Gales del Sur, en el nort fins al replanell de Lamington Plateau en el sur de Queensland, a altituts d'entre 500 m i 1500 m.[1] Creix en temperatures de templades a fresques i en nevades ocasionals.
Característiques
[editar | editar còdic]Estos arbres creixen típicament a una altura de 25 m d'alt i tenen grans troncs de fins a 1 m de diàmetro en corfa café obscura i escamosa. La màxima altura és de 50 m. Les fulls són simples i alternades, creixent sis centímetros de llarc.[2] El color del full és vert obscur, en nou creiximent roig lluent, o taronja en primavera. L'arbre és parcialment caduc, deixant caure la mitat dels seus fulls en autumne. Són triangulars en dents fines. Les florés són inconspicuas, vert-groguencs aments. El frut, produït de decembre a febrer, una càpsula de quatre valvas contenint tres menudes anous aladas.
Les complicades estructures de les raïls en freqüència ixen a la superfície, com en l'eixemple mostrat a la dreta. Eixes raïls varen poder haver estat cobertes de sol, pero han segut expostes a molts anys d'erosió, i estan cobertes de verdets i líquenés. Molts d'eixos arbres tenen troncs múltiples emanant de la copa, formats per l'estructura de les seues raïls.[1]
Es regenera fàcilment despuix dels incendis.
Història
[editar | editar còdic]Molts individus són extremadament longeus, i una volta es va creure que les poblacions de la costa este d'Austràlia no es podrien reproduir en les condicions de hui en dia, llevat per brot basal (Reproducció asexual), sent remanentes d'un temps més fret. S'ha demostrat que la reproducció sexual pot ocórrer [2], pero la seua distribució en mig ambients aïllats #fresca i d'alta altitut en distribució en latitutés templades i tropicalés és consistent en la teoria que la espècie va ser més en una época més freda.[3] La distribució d'espècies al voltant de l'austral anell del pacífic ha alimentat l'especulació de que la disseminació del gènero d'un temps quan la Antàrtida, Austràlia i Sudamérica estaven conectats, l'hipotètica massa de terra denominada com Gondwana.[4]
És un arbre molt ornamental i #espècimen cultivats toleren −7 °C, no obstant plantes selvades que creixen en el replanell de Barrington Tops han resistit temperatures récort tan baixes com −17 °C, cap font de procedència s'ha seleccionat d'ahí o atres montanyes, terres altes o altilplanos per a cultiu.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Nothofagus moorei va ser descrita per (F.Muell.) Krasser i publicat en Annalen dones Kaiserlich-Königlichen Naturhistorischen Hofmuseums 11: 161. 1896.[4]
- Etimologia
Nothofagus: nom genèric compost de notho = "fals" i Fagus = "hi haja", nomenant-ho com "falsa hi haja".[5]
moorei: epítet
- Sinonímia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Barrington Tops». Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2007. Consultat el 17 d'agost de 2007.
- ↑ «Nothofagus moorei». Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2007. Consultat el 17 d'agost de 2007.
- ↑ Zoete, T. (2000) Vegetation survey of the Barrington Tops and Mount Royal National Parks for use in fire management. Cunninghamia 6, 511-578.
- ↑ «Nothofagus moorei». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 d'abril de 2015.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Nothofagus moorei». The Plant List. Consultat el 1 d'abril de 2015.
- ↑ «Nothofagus moorei». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 27 d'abril de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Nothofagus moorei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.