Anar al contingut

Notació Voigt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la notació Voigt o forma de Voigt és una manera de representar un tensor simètric reduint la seua orde.[1] El método es basa en la simetria per a almagasenar solament els valors no repetits i conseguir una representació en menys valors, lo que facilita especialment el càlcul en elements d'elevat ranc.

Existixen diverses variants, algunes de les quals reben noms específics com a notació Mandel, notació Mandel-Voigt i notació Nye. De forma similar, existix una notació Kelvin basada en el treball de Helbig sobre idees de Lord Kelvin.[2] La diferència entre els diferents métodos es deu a diferents eleccions de pesos (ya que el método original no permet realisar algunes operacions en la forma reduïda, es varen plantejar variants que sí ho varen permetre) i el seu us tradicional en diferents camps.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Per eixemple, un tensor simètric 2x2 X només té tres elements distints, el dos en la diagonal i un atre fòra d'ella. Per això puga ser expressat com el vector

x11,x22,x12.

Similarment, el tensor de tensió (en notació matricial) està definit per:

𝝈=[σxxσxyσxzσyxσyyσyzσzxσzyσzz].

En notació Voigt dit tensor queda definida pels seus sis valors diferents:

σ~=(σxx,σyy,σzz,σyz,σxz,σxy)(σ1,σ2,σ3,σ4,σ5,σ6).

El tensor de deformacions, similar en naturalea al tensor de tensió té una expressió semblant:

𝝐=[ϵxxϵxyϵxzϵyxϵyyϵyzϵzxϵzyϵzz].

La forma Del qual Voigt és

ϵ~=(ϵxx,ϵyy,ϵzz,γyz,γxz,γxy)(ϵ1,ϵ2,ϵ3,ϵ4,ϵ5,ϵ6),

A on γxy=2ϵxy, γyz=2ϵyz, and γzx=2ϵzx relacionen els valors en les magnituts observables en ingenieria per mig de pesos.

Aixina mateix, un tensor simètric de quart orde pot ser reduït a una matriu 6x6.

Regla mnemotècnica

[editar | editar còdic]

Una regla mnemotècnica senzilla per a memorisar els índexs de la notació Voigt és:

  • Escriure el tensor en forma matricial
  • Contar la diagonal
  • Continuar en l'última columna
  • Tornar al primer element a lo llarc de la primera fila.

Archiu:Voigt notation Mnemonic rule.svg

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Woldemar Voigt (1910). Lehrbuch der kristallphysik, Teubner, Leipzig.
  2. Klaus Helbig (1994). Foundations of anisotropy for exploration seismics, Pergamon. ISBN 0-08-037224-4.


Referències

[editar | editar còdic]