Normatividad mexicana

Normatividad Mexicana és una série de polítiques l'objectiu de les quals és regular i assegurar valors, cantitats i característiques mínimes o màximes en el disseny, producció o servici dels bens de consum entre persones morals o persones físiques, sobretot els de us extens i de fàcil adquisició per part del públic en general, posant atenció en especial en el públic no especialisat en la matèria. D'estes normes existixen dos tipos en la llegislació mexicana: les Normes Oficials Mexicanes, comunament conegudes com NOM, i les Normes Mexicanes, conegudes com NMX.

En este esquema regulatorio, solament les NOM són d'us obligatori en el seu alcanç, i les normes NMX són d'aplicació voluntària i expressen generalment una recomanació de paràmetros o procediments, encara que, en cas de ser referenciadas en una NOM la seua observança serà llavors obligatòria.

Logotip basat en la marca que poden colocar els fabricants que varen complir en l'acreditació d'un producte en la conformitat d'alguna norma NOM, en este cas la NOM-NNN-LLLL-NNNN N=dígit, L=lletra.

Història

Des de l'época porfirista, un mig eficaç de control va consistir en caracterisar un servici o producte de tal manera que solament qui ho fera originalment poguera obtindre un benefici econòmic, excloent del mercat a qualsevol atra empresa que intentara realisar alguna cosa similar, com va ser el cas del ample de via o trocha en els sistemes ferrocarrileros, a on cada companyia que instalava un sistema de ferrocarril obligava a usar la trocha que ells volgueren, per lo que l'adquisició d'equips com a trens devia realisar-se solament a través d'eixe fabricant, lo que obligava a canviar de tren en cada canvi d'ample de via, com ocorre encara en les fronteres entre varis dels països de l'Unió Europea, obligant a la despesa en el canvi de les mercaderies entre els carros de diferents sistemes.

Açò, per eixemple, va ser un dels grans problemes de llogística per a l'Alemània nazi en la Segona Guerra Mundial, i alguna cosa similar li va ocórrer als Estats Units en el trasllat per barco, fins a l'estandardisació de procediments en els barcos Liberty. Terminada la Segona Guerra Mundial, el comerç mundial va tornar a fluir, pero la diversitat de criteris ho va fer llent; és quan apareixen els contenidors per a càrrega marina, que permeten enviar qualsevol cosa per barco, sempre i quan càpia dins d'un, en la ventaja de homologar els equips per a l'embarque i trasllat dels productes. L'us dels contenidors va facilitar l'intercanvi mundial i va escomençar a gestar, dins de l'ONU, l'idea de crear recomanacions per a facilitar el comerç. Lo mateix va començar a fer-se en atres llocs del planeta: el cas dels tomacorrientes, el codificat de la senyal de televisió, l'us de símbols, etcétera.

Per això, en 1946 es crea l'Organisació Internacional d'Estandardisació (en anglés ISO (International Organization for Standardization)), en la qual els diferents països membres poden debatre per a eliminar, crear o homologar estàndarts per als productes o servicis que s'intercanvien entre ells; No obstant lo anterior, els estàndarts emesos per ISO solament són recomanacions per a que siguen adoptades pels països membres de cuerdo en el seu marc llegislatiu vigent en els seus territoris. És aixina que en el cas de Mèxic les Normes ISO són generalment adoptades com a Normes Mexicanes i exepcionalment com a Normes Oficials Mexicanes.

En Mèxic, l'estandardisació va sorgir per l'influència de l'economia nortamericana en l'economia mexicana, lo que va obligar al govern a emetre lleis i reglaments prop dels anys 40 de el XX, principalment per a obligar als equips elèctrics a usar certes característiques en 50 Hz en la majoria del país, mentres en el nort, per ser l'energia generada en els Estats Units, s'ampraven sistemes de corrent alterna a 60 Hz. En terminar la Segona Guerra Mundial, el comerç de recanvis europeus per als generadors de 50 Hz, varen deure comprar-se als Estats Units, lo que va obligar a canviar o modificar els equips que treballaven a 50 Hz per equips que pogueren fer-ho a 60 Hz.

És aixina com des dels anys 40 varen existir una série de normes, lleis i reglaments que varen obligar als fabricants, productors i prestadors de servici a complir un mínim de característiques en els seus productes i a usar un determinat sistema d'unitats de mida, en concret, el cridat Sistema General d'Unitats de Mida, que comprenia el Sistema Internacional d'Unitats i les unitats no compreses en el sistema internacional que s'acceptaven per llei. Dit sistema de normalisació es caracterisava per la creació d'estàndarts en mides proteccionistes per als productors locals que deixaven en desventaja als productors estrangers.

Per a administrar lo relacionat en la Normalisació el Govern federal en els anys 60 de el XX va crear la Direcció general de Normes, qui dictaria la política de normalisació pels pròxims 20 anys. En 1986, en l'entrada de Mèxic al GATT, el govern es va comprometre a seguir les recomanacions d'ISO i d'atres organisacions internacionals per a crear els seus propis estàndarts, lo que es va concretar en la Llei Federal sobre Metrologia i Normalisació en la seua versió dels anys 80.

Aixina, durant les décades de 1980 i 1990 la Direcció general de Normes va emetre normes en base en recomanacions d'instàncies de caràcter tècnic tant nacionals com a internacionals, les quals comprenen bàsicament solament els productes i servicis per a la venda al públic en general. En eixe llavors per al cas de la representació del govern federal en els àmbits de normalisació internacionals abdós organismes dependian de la Secretaria de Relacions Exteriors.

En els anys 90 de el XX es va crear, com a respal per als fins de normalisació, el Centre Nacional de Metrologia (CENAM), i es va reformar la Direcció general de Normes (Direcció general de Normes), abdós depenents de la llavors cridada Secretaria d'Indústria, hui Secretaria d'Economia, entre els aspectes destacats d'esta reforma estan que es varen incloure les figures d'Organismes Nacionals de Normalisació i de Tercers Acreditats per a efectes d'Evaluació de la Conformitat.

En la llegislació Mexicana com en atres països, l'us de normes resulta adequat per a regular productes i servicis en lloc de Lleis que deuen passar pel poder llegislatiu.

Procediment general

Creació d'una norma

El procediment general d'aplicació d'una norma escomença en la creació o adopció d'un estàndart per a dit producte o servici. El CENAM té diferents comités d'eixos estàndarts. En el cas de ISO, els seus estàndarts poden ser obligatoris per algun acort internacional, el qual va deure ser ratificat pel Senat de la República com qualsevol tractat internacional. En el cas dels emesos per un organisme oficial regional o nacional d'un atre país, com el Comité Europeu de Normalisació de l'Unió Europea o l'ANSI dels Estats Units, l'estàndart solament comprén un caràcter de recomanació pero pot ser obligat el seu us per tractats laterals com un Tractat de Lliure Comerç. En el cas de productes o servicis netament mexicans, es poden adoptar els estàndarts emesos pels comités tècnics d'organismes civils especialisats, com el Consell Regulador del Tequila. i, si es tractara d'un producte estranger, llavors s'adoptaran les recomanacions emeses per l'àrea tècnica dels organismes civils especialisats, com l'IEEE o AREMA.

Estos estàndarts es poden prendre íntegrament de la font, encara que en la seua deguda traducció al espanyol i la seua adequació a l'estàndart de la normativitat mexicana, pero deuen obtindre's, a través de el CENAM o de la DGN, els drets llegals per a l'us del contingut intelectual, lo que pot ser lliurat pels tractats internacionals previs, com els corresponents als procediments generals per a l'evaluació de la conformitat emesos per ISO i que en Mèxic reben un doble nom (NMX-CC-004:1995/IMNC-ISO-9002:1994. Sistemes de Calitat - Modele per a l'Assegurament de la Calitat en Producció, Instalació i Servici.).

En el cas d'estàndarts similars com, per eixemple, la NOM-001-SEDE i el NEC, que tracten de l'utilisació de l'energia elèctrica en la baixa tensió. Per l'intercanvi comercial, els comités tècnics creen un estàndart nacional, adaptant les idees generals de l'estàndart estranger, lo que a voltes implica l'obtenció dels drets de l'obra estrangera. En el cas mencionat, l'índex d'abdós obres és molt similar. Un atre és el cas de l'adopció o homogeneïsació d'un estàndart en comú, en el qual media un tractat internacional pel qual la part tècnica es deixa a solament un país o a abdós països, obligant-se abdós a acatar-ho sense modificació. Aixina es pot vore en la llista de productes de Cables Monterrey, hui Viakon, els productes del qual estan normalisats en base en proves fetes en l'estranger en un estàndart estranger, pero avalat, per a la seua aplicació en Mèxic, per un tractat internacional.

En tots els casos es deuen emetre proyectes de norma, que es donen a conéixer lliurement als organismes interessats en la matèria, els quals poden emetre observacions per a la seua modificació durant un periodo de temps determinat

nsayos%2FListas_Verificacion]</ref> en el qual s'indiquen els passos que deu seguir la UV per a emetre un certificat de compliment o conformitat en la norma a la persona física o moral que ho solicite (cridada habitualment client), o en el seu cas emetre un o varis documents de no compliment o no conformitat, que poden ser salvats en procediments de verificació subsecuente a on el client deu demostrar que complix en la norma i se li deu otorgar el certificat de conformitat. Si per alguna raó el verificador no volguera emetre el certificat, el client podrà inconformarse davant l'organisme que avala al verificador, obligat a revisar el procediment, despuix de lo que pugues obli=blogcategory&aneu=179&Itemid=217]</ref>

Verificació de les proves

Rara volta els procediments per al compliment d'una norma es basen en paràmetros qualitatius, i són quantitatius els procediments i resultats de les proves que se soliciten habitualment en les normes. Per tant, les proves deuen realisar-se en laboratoris de proves o en camp en dispositius de medida avalats per el CENAM, ya siga de forma directa o per mig de laboratoris o organismes acreditats (com la Procuraduría Federal del Consumidor (Profeco) En el cas de les bàscules en mercats públics, el laboratori – que casi sempre és una persona moral –, després de portar a terme un procediment de calibraació per a un client o verificador en els seus equips, pot emetre un certificat de calibraació de l'equip que indica per lo manco un número d'ofici, la data de calibraació i la vigència de la calibraació, després de la qual deu tornar-se a calibrar l'equip i la desviació estàndar que sofrix l'aparat sobre el patró de calibraació, ademés de les característiques que fan únic a eixe equip, com el número de série de l'equip, el model i el fabricant.

Calibración

La calibraació es fa comparant l'equip en unitats estàndars nacionals, resguardades pel Cenam i servixen de patró nacional per a la calibraació dels equips de cada laboratori acreditat. Per a que una calibraació siga exitosa, deuen estar les mides de l'equip calibrat dins d'un ranc de desviació. Si per alguna raó no ho estiguera, es pot manar a reparar l'equip, pero si el seu estat no fora solucionable, es pot declarar l'aparat com a inútil i s'emet un certificat que ho inhabilita.

En tot cas, les mides registrades en un paper firmat pel que les va prendre i pel responsable de la medició que faça el verificador per sí mateixa, per mig del client o per mig d'un tercer en equip calibrat, deuen acompanyar-se del número d'ofici del certificat de calibraació, les dates d'emissió i vigència, el model, el fabricant i el número de série. En alguns casos, els equips de medir poden ser fabricats en una calibraació tal que no es considera necessari manar-los a calibrar, ya que, per les seues característiques, us i desviació admissible, se'ls pot considerar estables a lo llarc de la seua vida, sempre i quan no siguen alterats, tal i com ocorre habitualment en els flexómetros que s'usen diàriament en la construcció i que duen el número d'ofici general de la calibraació per lot, ya que complixen en una norma donada que ho assegura. Lo que no ocorre en les regles de fusta per a la mida de teles, que deuen calibrar-se de manera obligatòria.

En cas d'emetre's un certificat de calibraació, a cada u dels equips se li adherix una etiqueta en la qual s'indica el número d'ofici de la calibraació i la vigència, en l'idea d'evitar l'aplicació del certificat de calibraació a un equip no calibrat pero que siga igual encara calibrat.

Costs de la verificació

El cost dels servicis d'un verificador aixina com del laboratori certificador estan normados i estandardisats per mig de la Secretaria d'Economia o una atra dependència adequada, la qual pot establir una tarifa única o depenent alguna cosa, com el número de peces o la superfície a verificar

Vore també

• Normes de la Secretaria del Treball i previsió social