Nivell de l'mar

Nivell de l'mar

Archiu:La Carrasca. Estació. Placa d'altitut.jpg

Placa d'altura sobre el nivell de la mar de l'estació de la Carrasca (Villena), Espanya

Archiu:Israel Siga Level BW 1.JPG

Indicador del nivell de la mar en Palestina, en la ruta a la depressió de la mar Morta

Els penya-segats blancs de Dover, llaurats en creta, en el surest de Gran Bretanya, una típica regió a on predominen les costes de emersión pels moviments eustáticos en lliberar-se l'illa de l'enorme pes del glaciar que la cobria. Per una atra part, el derretimiento del gran glaciar de l'Europa Occidental va contribuir, junt en els gèls d'Amèrica del Nort (Canadà i els Estats Units) a l'aument del nivell de la mar a fins del Pleistoceno, que va tornar a aïllar a Gran Bretanya de l'Europa Continental.

Es denomina nivell de la mar al que servix com a referència per a ubicar l'altitut de les localitatés i accidents geogràfics, llevat els accidents submarins, que es medixen per la seua profunditat.

L'unitat en que sol medir-se l'altura sobre el nivell de la mar és el metro. Es parla, puix, de metros sobre el nivell de la mar, abreviat m s. n. m. (forma establida per les Acadèmies de la Llengua).

Medició oficial

Ya que el nivell del mar no és constant per les mareas, ni tampoc és igual en distints llocs de la Terra, en cada país es pren un nivell predeterminat en un lloc concret i per a una determinada época.

Qualsevol altitut que es vullga calcular en dit país es farà en comparació a respecte a eixe nivell predeterminat. Estes altituts es denominen ortométricas.

El nivell de la mar a escala global

No existix un valor uniforme del nivell del mar en lo que es referix, tant a les variacions espacials com a les fluctuacions temporals, tant a curt com a llarc determini. A continuació se senyalen varis eixemples:

• Costes de emersión. Ademés de les costes alçades pels moviments eustáticos, com s'ha indicat en l'eixemple de les costes meridionals es poden senyalar les costes d'orige volcànic recent a on les erupció de lava líquida (erupció de tipo hawaiano) apleguen a la mar, afegint, al solidificarse, una superfície que s'afig al continent o, en major freqüència, a una illa volcànica. És el cas actual de l'illa de Hawái, en l'erupció del volcà Kilauea. No obstant, en el propi archipèlec de Hawái, hi ha costes de emersión, com ya s'ha dit, i costes de sumersión en casi totes les demés illes. És la situació de lo que es coneix en Geologia com a punts calents. Dits punts calents presenten gran activitat durant un temps pero es desplacen en una direcció determinada, sorgint una nova illa en la mateixa localisació del punt calent a on hi havia activitat volcànica abans de desplaçar-se en la mateixa alliniació que té l'archipèlec. I un atre eixemple de costes de emersión es produïx en les costes sobre una vora continental que alvança cap a l'oceà com succeïx en la costa californiana (a l'oest de la falla de Sant Andrés) i en atres parts.
• Costes de sumersión. Són costes a on existix un moviment de subsidencia o afonament, be siga per l'inactivitat en les zones volcàniques o per moviments tectónicos. La situació crítica dels atolones dels oceans Índic, Pacífic, i en alguns casos, de la mar Carib, que el nivell de la mar està aumentant perque dits atolones s'estan afonant. I atres costes i zones de sumersión estan motivades per causes humanes: es tracta de les zones petrolíferes costeres en les que l'extracció de petròleu durant moltes décades ha contribuït a afonar el nivell de les terres formant zones inundades i contribuint, en alguns casos, a l'aument del nivell de la mar (Costa meridional dels Estats Units en el Golf de Mèxic, per eixemple).