El niquelat consistix en l'aplicació d'una capa de níquel en la superfície d'un objecte. La finalitat, generalment, és millorar la resistència a la corrosió, per qüestions decoratives o com a base per a atres revestiment galvanoplásticos.[1]

Eixos niquelat s

Per les seues característiques especials, el níquel està particularment ben adaptat per a moltes aplicacions com a metal de revestiment.[1][2] El níquel és resistent a l'aire, a l'aigua, els àcits i álcalis diluïts. El níquel no és resistent al àcit nítric, ni al àcit clorhídric o al amoniaco concentrat. Les superfícies de níquel no són resistents a l'oxidació, és dir, pot causar la decoloració obscura en el temps. El níquel és d'un color platejat, pero diferix de les superfícies de crom en un característic color groguenc pàlit.

Els recobriment de níquel es caracterisen pel seu aspecte llaugerament inferior de recobriment de crom (pijor lluentor, possibilitat de punts de llum), una menor resistència a la corrosió i menor resistència mecànica, pero que són més barats.

El níquel se sol amprar més a sovint en objectes d'acer. Un recobriment durador es conseguix per mig d'un primer revestiment en una grossa capa de coure, com a capa intermija, per a millorar adherencia de l'acer i el níquel.[3] A continuació, una capa més prima de níquel. En els recobriment de més alta calitat tal sistema servix com capa base per a una capa de crom.

Existixen dos métodos per a aplicar la capa de níquel:[1][2]

  • electrolític, s'ampra electricitat per a la transferència del níquel, generalment pur.
  • químic o no electrolític, s'ampra reaccions químiques per a formar la película de níquel, generalment aleado.

Vore també

Referències


Referències