Nihil novi

Erro al crear miniatura:

Nihil novi

Nihil novi és una expressió llatina que significa "res nou" (o "res de nou").

Nihil novi és un terme general per a Nihil novi nisi commune consensu (no hi ha res de nou sense el consens de tots), un estatut llegal polac de 1505, també conegut com Res de nosatres sense nosatres. La frase nihil novi és també usada com un abreujament per a la frase en llatí, nihil novi sub sole (o sub sole nihil novi est), que vol dir res nou baix el sol que va aparéixer per primera volta en la Vulgata del s. IV, en Eclesiastés 1, 9.

Nihil novi nisi commune consensu

Va ser una victòria important de la noblea polaca (szlachta) sobre els reis. Esta llei (cridada de "constitució" en Polònia) va prohibir al rei aprovar noves lleis sense el consentiment dels representants de la szlachta (el Sejm i el Senat), en excepció d'aquelles lleis relacionades en les ciutats reals, les terres de la corona (królewszczyzny), les minas, els feus, els llauradors i els judeus.

Esta llei va substituir al privilegi de Mielnik (przywilej mielnicki, que només enfortia als més rics) i va establir, d'esta manera, un equilibri de forces a favor del Sejm (parlament), a on la baixa nobreza va adquirir més poders. Esta llei està freqüentment considerada com l'inici del periodo de l'Història de Polònia conegut com Democràcia dels Nobles.

La llei va ser aprovat pel rei Alejandro I Jagellón durant la sessió del Sejm en Radom el dia 3 de maig de 1505.

Eixe mateix any, la szlachta va continuar expandint els seus poders en eliminar el dret a vot de la majoria de les ciutats i va prohibir als llauradors deixar les seues terres sense el permís del seu senyor feudal, d'esta manera establint fermament la servitut en Polònia.

Text de la llei

«Una volta que les lleis generals i actes públics no s'apliquen a una única persona mes a una nació sancera, per lo tant, en esta dieta general en Radom, juntament en tots els prelats, consells i diputats de la terra del nostre regne, nos considerem llegítims i justs, tant com decidits, que d'ara en avant res nou pot ser decidit per nosatres i els nostres successors, sense el consens comú dels senadors i diputats de la terra, que seria nociu o oneroso a la República (Rzeczpospolita) i perjudicial o injurioso a qualsevol home, o que alteraria la llei general i la llibertat pública.»