Neumoconiosis dels miners del carbó

Archiu:Anthracosis (4860889071).jpg

Neumoconiosis dels miners del carbó

La neumoconiosis dels miners del carbó, o dels treballadors del carbó és una malaltia pulmonar causada per l'inhalació prolongada de pols de carbó i de sílice. És sofrida, majoritàriament, per treballadors de les mines subterrànees de carbó. També es denomina, impròpiament, silicosis.

Els seus efectes són tant més semblats a la silicosis quant major siga el contingut de sílice en la pols respirada.

Denominació

La denominació d'este tipo de neumoconiosis va ser falcada per primera volta en 1942 pel Cómite de malalties industrials professionals del Medical Research Council del Regne Unit. El doctor Gough havia observat una malaltia, el diagnòstic de la qual a través de radiografies es corresponia a silicosis, en treballadors en una exposició mínima a la sílice (paleadores de carbó).

Mecanisme

La pols inhalada pels treballadors és una mescla de varis components, sent els principals carbó i sílice. Únicament partix de la pols inhalada (de tamany inferior a 5 micras) aplega fins als alveolos pulmonars, sent eliminat el restant per mig de la espectoración. Aixina mateix, solament una part de la pols que aplega fins als alveolos s'adherix a la paret alveolar i la travessen causant la malaltia.

Les partícules en el teixit pulmonar són ingerides pels macrófagos, en un procés biològic conegut com fagocitosis. En el cas de les partícules de sílice lliure, com són llentament solubles en el teixit, els productes resultants ataquen a la cèlula provocant la formació de fibrosis, una espècie de cicatrisació del teixit. Les partícules de carbó no són solubles, per lo que no són digerides, pero la seua acumulació provoca la cessació de l'activitat dels macrófagos i, posteriorment, la seua mort. Les acumulacions de carbó provoquen una reacció fibrosa més lleu que en el cas de la sílice.