Anar al contingut

Nertera granadensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
coralito (Nertera granadensis)


El coralito o rucachucao (Nertera granadensis) és una espècie de planta rastrera pertanyent a la família de les rubiàcees.

Descripció

És una planta rastrera siempreverde que medix entre 4 i 8 cm de llarc.

Distribució

Presenta una inusual extensió transcontinental al voltant del Oceà Pacífic. Es distribuïx des del sur de Chile i l'oest d'Argentina fins a Guatemala, Nova Zelanda, Austràlia, Indonèsia, Malàsia, Papúa Nueva Guinea, Filipines i Taiwan.

Taxonomia

Nertera granadensis va ser descrita per (Mutis ex L.f.) Druce i publicat en (Report,) Botanical Society and Exchange Club of the British Isles 1916: 637, en l'any 1917.[1]

Varietats acceptades
  • Nertera granadensis var. granadensis
  • Nertera granadensis var. tetrasperma (Kunth) L.Andersson
Sinonímia
  • Coprosma granadensis (Mutis ex L.f.) Heads
  • Gomozia granadensis Mutis ex L.f. basónimo[2]
var. granadensis
  • Coprosma dentata (Elmer) Heads
  • Coprosma nertera F.Muell.
  • Coprosma nertera var. papuana (Valeton) Heads
  • Coprosma nigricarpa (Hayata) Heads
  • Coprosma taiwaniana (Masam.) Heads
  • Cunina sanfuentes Clos
  • Erythrodanum alsiniforme Thouars
  • Erythrodanum majus Thouars
  • Gomozia americana Mirb.
  • Hemiphragma heterophyllum var. dentatum (Elmer) T. Yamaz.
  • Logania dentata (Elmer) Hayata
  • Nertera adsurgens DC.
  • Nertera assurgens Thouars
  • Nertera dentata Elmer
  • Nertera depressa Banks & Sol. ex Gaertn.
  • Nertera depressa var. papuana Valeton
  • Nertera granadensis var. insularis Skottsb.
  • Nertera montana Colenso
  • Nertera nigricarpa Hayata
  • Nertera repens Ruiz & Pav.
  • Nertera taiwaniana Masam.
  • Peratanthe cubensis Urb.
  • Peratanthe ekmanii Urb.
var. tetrasperma (Kunth) L.Andersson
  • Geoherpum alsinifolium Willd. ex Schult.
  • Mitchella ovata DC.
  • Nertera tetrasperma Kunth

Referències

Bibliografia

  1. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  2. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  3. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  4. Schulenberg, T. S. & K. Awbrey. 1997. A rapid assessment of the humid forests of South Central Chusquisaca, Bolívia. RAP Working Papers 8: 1–84.
  5. Serrano, M. & J. Terán. 2000. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
  6. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1975. Rubiaceae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part XI. Fieldiana, Bot. 24(11): 1–274.
  7. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
  8. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Commons