Nereites

Archiu:Nereites irregularis.jpg

Nereites irregularis.

Nereites MacLeay, 1839 és un paragénero d'icnofósilés de facies marina profunda a superficial, llacustre i deltaica present en roques sedimentarias del periodo Precámbrico a l'actualitat. Pren el seu nom dels anèlits del gènero Nereis, els organismes en els que es varen descriure estes traces per primera volta.

Les traces, habitualment conservades com epirelieves, consten de tubos estrets de desenroll meandriforme en lòbuls circulares a ovales a abdós costats. Els meandres formats per la pista poden tindre obertures més o menys àmplies i poden aplegar a solaparse entre sí. El tubo central sol estar farcidura de sediment i a voltes presenta pelets fecals en el seu interior. Es coneixen vàries formes de presevación de Nereites. En Phyllodocites les marques lobulares laterals emmaixqueren per complet la traça central. En Scalarituba són els lòbuls els que no s'han preservat i el tubo central apareix meniscado en pelets fecals de gran tamany. En Neonereites per la seua banda s'ha conservat l'impressió més superficial dels lòbuls apareixent la traça com una llínea discontínua d'estructures ovales.

Nereites és comú en tot tipo d'ambients aquàtics i no oferix cap tipo d'informació batimétrica. A pesar d'això l'icnofacies característica de zones abissals ha pres el seu nom d'este gènero. La traça és produïda per anèlits, gasteròpodes i artròpodes.