Neptú i Anfítrite

Neptú i Anfítrite és un quadro del pintor flamenc Jan Gossaert, més conegut com Mabuse, de 1516, que s'exhibix en la Gemäldegalerie de Berlín des de 1821; es considera el primer nuet mitològic de l'història de la pintura flamenca i l'obra més important d'este artiste despuix del retaule perdut per a l'abadia de Midelburgo.

Neptú i Anfítrite

Descripció

El deu de la mar Neptú (en grec, Poseidón) i la seua esposa Anfitrite es troben sobre un pedestal baix rodejat d'aigua en una sala abovedada sostinguda per columnes en arquitrau decorat en bucráneos. Es tracta puix de l'interior del santuari del poderós deu de la mar, a on ell i la seua esposa es presenten en una simetria escultòrica. En el pedestal es troba, simulant estar tallada, la firma de l'artiste, IOANNES MALBODIVS PINGEBAT («pintat per Jan Mabuse»), i l'any 1516. En el cantó superior dret, a modo de grafiti en tiza blau, figura el nom del mecenes, l'almirant dels Països Baixos Felipe de Borgoña (1464-1524), posteriorment bisbe d'Utrecht. La pintura formava part de la decoració del castell de Felipe, a on l'artiste va representar nuets de temes profans que no tenien precedents en la pintura dels Països Baixos. Gossaert va acompanyar al seu mecenes a Roma en 1508, a on va dibuixar edificis i estàtues antigues per a ell. Est va ser un dels primers viages d'artistes holandesos a Itàlia. La composició de l'obra està inspirada en l'art italià i en l'influència d'Alberto Durero i Jacopo de'Barbari.