Anar al contingut

Necrópolis de la Nava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Necrópolis de la Nava
Localisació
TiposEspai natural / Bosc
ProvínciaValéncia
Paisaje de La Nava, con detalle del cerro Morrita al fondo izquierda y los cerros de la Sierra de Rubial -montes del Rodeno- cerrando el horizonte por el norte

Les Necròpolis de la Nava es referixen a dos llocs d'enterrament prehistòrics i dos poblats iberos coetáneos situats en «La Nava», partida del terme de Castielfabib, en el Racó de Ademuz, província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Paisaje de La Nava, con detalle del cerro Morrita al fondo

El topònim «Nava», en tant accident geogràfic, respon al concepte de «terra plana» situada entre montanyes, aixina com al de «vall de poca llongitut, pero ample», ubicat en llocs pròxims a passos de montanya.

Situació

«La Nava» de Castielfabib troba al noroest de la vila, a 1225 metros d'altitut, en les proximitats del port del Hontanar (1302 m), i del llogaret de Riera Cerezo (Castielfabib).

Per a anar a la zona des del centre del Racó de Ademuz cal seguir la CN-420 en direcció Conca, i desviar-se a la dreta a l'altura del punt kilométrico 528 d'esta via, a on es troba la carreterita que du a Riera Cerezo. Just en l'àngul de la nacional en l'alternativa (CN-420a) es trobava el rento de «Casa Molina», desaparegut en els anys noranta del passat XX, en el traçat de la nova carretera.[1]

La vall de «La Nava» se situa entre dos cerritos alomados, el de «La Morrita» i el de «La Garita». Ya des de l'accés pot observar-se una magnífica vista del parage:

«[destaca] el cerro de La Morrita, que queda a nuestra izquierda, que es el noroeste y el de La Garita, que queda a nuestra derecha, que es el sureste. A los pies ambos cerritos se hallan los campos de cultivo. El de Morrita es un montículo de mediana altura, de forma troncocónica, con la ladera oriental abancalada y abundantes manchas de matorral, aliagas y romeros sobre las antiguas zonas de labor, mientras que la occidental aparece totalmente cubierta de pinos y otros árboles habituales de esta zona y altitut, enebros, sabinas...».[2]

La zona nort-occidental del parage es troba circundada per sengles barrancs: el de la «Palomareja» i el de la «Canaleja», que drenan les zones adjacents a la «Molga del Royo» i ales orientals de La Creu dels Tres Regnes: la part central de «La Nava» correspon a una àmplia hondonada a on es troben pròpiament les finques de cultiu, la seua terra és de color negruzco, per la matèria orgànica en descomposició, molt abundant donada l'humitat, ya que es tracta d'una zona endorreica en evidents problemes de drenage.[2]

En la part inferior (oriental) de la vall hi ha un conjunt d'edificacions conegudes com Corrals de la Nava, formades per una quinzena de construccions majoritàriament corrals, algunes de les quals encara són utilisades per a guardar ganado», encara que la majoria estan abandonades i en estat ruïnós. Dites construccions varen servir antany com a «vivendes temporeres», ya que eren ocupades pels propietaris i/o treballadors en motiu de les llabors estacionals –ya que esta és zona de gran producció cerealística i ganadera-: laboreo, sembra, sega i trilla, sent amprades també pels pastors que tancaven allí els seus ganados.[3]

Vista de los «Corrales de la Nava», con detalle del cerro Javalón (1692 m) al fondo
Panorama de los «Corrales de la Nava» desde del cerro Morrita
Detalle de cerámica de superficie y arrastre en el cerro Morrita de La Nava
Vista meridional del cerro Morrita
Detalle de cerámica ibérica de superfície i arrastre en el cerro Morrita, decorat en franges horisontals i motius circulars concèntrics

Arqueologia

Ademés de per el seu valor paisagístic, La Nava posseïx interés arqueològic, ya que el parage es troba en la Relació de Necròpolis Ibèriques Valencianes,[4]-[2] puix les prospeccions portades a terme en la zona varen posar al descobert dos llocs d'enterrament prehistòrics i dos poblats o castros ibèrics:

  • Necròpolis de la Umbría: situada en l'ala nort del cerro «La Garita» (topònim que aludix a l'existència d'una caseta o torrecilla, que podria estar en relació en els restants d'un poblat medieval que hi ha en el cim). En esta necròpolis es varen practicar tres sondejos (A, B i C) en distinta orientació, encara que solament es varen trobar restes arqueològiques en el sector B i C: fragments ceràmics, fusayolas i menuts fragments d'ossos calcinats, i menuts fragments de ceràmica feta a mà, i un fragment ibèric decorat. Del sector B destaquen quatre fusayolas bitroncocónicas allargades, una d'elles en decoració, i una peça de coure o bronze de secció quadrada i extrems apuntats.[2]
  • Necròpolis dels Corrals: situada junt als corrals, conjunt d'edificacions rurals destinades a l'abric de ganados i vivenda temporal de treballadors que laboraban en la zona. En el sector nort dels corrals es varen trobar vàries tomba d'estructura rectangular, en muretes de pedra llaurada. Únicament es va excavar una, denominada Tomba I, que per causa de l'erosió es trobava pràcticament al ras:
«Se trata de una tumba de incineració típica del mundo ibérico, colocándose las cenizas del difunto, previamente incinerado en la pira funeraria o “ustrinum”, en sendas urnas panzudas de borde vuelto, las cuales fueron colocadas en una oquedad existente en la roca caliza basal, parcialmente rellena por sedimentos correspondientes a un antiguo hábitat de la Edad del Bronce valenciano, en el que ahondó lo suficiente para la colocació de las mismas. La protecció de las urnas y su delimitació se realizó mediante la construcció de un recinto rectangular de 2,40 m. de longitut en el lado conservado en su totalidad, el del N(norte)».[5]
La Nava (Castielfabib. Rincón de Ademuz. Valencia): Poblado Ibérico, José Aparicio Pérez

El canvi de rito en els enterrament del món prehistòric –de la inhumació a l'incineració: solament es dona en la Primera Edat del Ferro i l'época ibèrica- va deure ser progressiu, baixe l'influència dels Campos d'Urnes, i «unit a l'adopció de nous conceptes religiosos», encara que es desconeix el per qué, el cóm i el quàn d'este canvi en les costums funeràries.[6]-[2]

Respecte als materials trobats en la citada tomba: Urna bitroncocónica de vora recta, Menuda urna de base cóncava, i atres materials: Conjunt de aritos, Tros d'una barrita de coure o bronze, Fragment de ceràmica ibèrica de superfície, dels cridats de vora en pico d'ànet, i Trossos se sílex.[2]

  • Poblats ibèrics: la presència de les dos necròpolis –«La Umbría» i «Els Corrals»- va fer pensar als arqueòlecs en l'existència d'una ciutat o poblat dels vius en els voltants, troballa que va tindre lloc en el cerro «La Morrita», situat a uns 500 m de la Necròpolis de la Umbría i a uns 300 m de la Necròpolis dels Corrals. El lloc resulta apropiat per a un assentament, ya que es troba en posició elevada i resulta fàcilment defendible: es varen descobrir dos assentament coetáneos, un en el cim del cerro, «rodejat de potent aparat defensiu en ampla alta muralla circunvalar», i un atre en l'ala, «segons pareix sense defenses apreciables». L'assentament no va aplegar a excavar-se, pero el material de superfície trobat –ceràmiques a mà de la Primera Edat del Ferro i ceràmica pròpiament ibèrica- va permetre datar l'assentament de «La Morrita», des del VII a. C. a l'IV a. C.[7]-[2]

No obstant, ni el poblat medieval de «La Garita» ni els ibèrics del cerro «La Morrita» han aplegat a excavar-se.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Aparicio Pérez, José (1990). revista VERDOLAY 2 (ed.). La Nava (Castielfabib. Rincón de Ademuz. Valencia): Poblado Ibérico» (en español), pp. 179-184.
  • Peris Garcés, Ana (1997). Jornades de Foment de la Investigació”, Universitat Jaume I (ed.). cerca de la arqueología de la muerte: La necrópolis ibérica de la Solivella, Alcalá de Xivert (Castellón (en español), Castellón, pp. 1-8.
  • Rodrigo Alfonso, Carles (1998). Asociación para el Desarrollo Integral del Rincón de Ademuz (ADIRA) (ed.). El Rincón de Ademuz. Análisis geográfico comarca (en español), Valencia.
  • Sánchez Garzón, Alfredo (2000). «Reseña de yacimientos paleontológicos y arqueológicos en el Rincón de Ademuz», Ayuntamiento de Torrebaja (Valencia) (ed.). Desde el Rincón de Ademuz, Valencia, pp. 79-80. ISBN 84-931563-0-2.
  • Sánchez Garzón, Alfredo. «Por la ruta de los castros celtíberos del Rincón de Ademuz», Ayuntamiento de Torrebaja (Valencia) (ed.). Desde el Rincón de Ademuz, Valencia, pp. 89-92. ISBN 84-931563-0-2. Consultat el 20 de enero de 2017.
  • Sánchez Garzón, Alfredo. «El castro celtíbero de Sesga», Ayuntamiento de Torrebaja (Valencia) (ed.). Desde el Rincón de Ademuz, Valencia, pp. 93-95. ISBN 84-931563-0-2. Consultat el 20 de enero de 2017.
  • Sánchez Garzón, Alfredo (2000). «El castro del cerrillo del Plano en Vallanca», Ayuntamiento de Torrebaja (Valencia) (ed.). Desde el Rincón de Ademuz (en español), Valencia, pp. 96-98. ISBN 84-931563-0-2. Consultat el 2.