Anar al contingut

Necròpolis de Cirene

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Necròpolis de Cirene

La Necrópolis de Cirene és una necròpolis situada entre Cirene i l'antic port d'Apolonia, en l'ala occidental del tossal de Wadi Haleg Shaloof. Té una extensió d'uns 10 quilómetros quadrats. En tombes arcaiques en terrats, el cementeri està prop de l'antiga carretera de Apolonia.[1] La necròpolis està hui parcialment perduda, algunes parts varen ser arrasades en 2013.[2] l'UNESCO va classificar el lloc en 1982 com Patrimoni de l'Humanitat, i va afegir Cirene en 2017 a la seua Llista del Patrimoni Mundial en Perill.[3]

Generalitats

[editar | editar còdic]
Viages pel nort d'Àfrica de James Hamilton, 1856,

Els primers vestigis de Cirene es remonten aproximadament a l'any 700 a. C., es considera que és la colónia grega més antiga i gran de Grècia en Líbia oriental.[2] Es creu que l'antiga planta, ya extinguida, silfio solament creixia en la regió de Cirene.[4]

En 2013, el professor d'arqueologia local Ahmed Hussein, de l'Universitat de Bayda, va senyalar:[2]

«Esta antiga necròpolis és una de les més importants del món. Les seues voltes funeràries i sarcòfecs es varen construir cap a l'any 600 a.C. Estes tombes s'estenen a cada costat d'una carretera que conduïx al centre de l'antiga ciutat de Cirene. El jaciment va sofrir danys a lo llarc d'uns dos quilómetros. Es varen destruir unes 200 voltes i tombes, aixina com una secció d'un viaducte que data aproximadament de l'any 200 d. C. Es varen tirar artefactes antics a un riu propenc com si anaren mer fem.»
Pintura mural d'una tomba de la Necròpolis, 1856.

James Hamilton va descriure la necròpolis de Cirene en la seua visita de 1856:[5]

Excavacions

[editar | editar còdic]

Les excavacions varen començar en el XIX, o abans. Richard Norton va excavar el jaciment en 1911. Rowe, va trobar fragments d'una urna cineraria de la dinastia ptolemaica, una figura de Tea,[6] i va inspeccionar i va excavar tombes entre 1952 i 1957.[1] Rowe va ser el primer en realisar un estudi arqueològic exhaustiu de la necròpolis de Cirene, no obstant, molts artefactes de les seues excavacions, i de Oliverio en 1925, es consideren hui perduts. Burton Brown va excavar dos sarcòfecs i un enterrament romans en 1947. Beschi va excavar dos tombes en 1963.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 James Copland Thorn (2005). The Necropolis of Cyrene: Two Hundred Years of Exploration (en en), p. 47. ISBN 9788882653392.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ancient Libyan Necropolis Bulldozed» (en en). Archaeology News Network (2013). Archivat des d'el original, el 2017-10-30. Consultat el 2024-05-05.
  3. «Archaeological Site of Cyrene (Libya)» (en en). UNESCO. Archivat des d'el original, el 2017-07-02. Consultat el 2024-05-05.
  4. «The mystery of the lost Roman herb» (en en). BBC.
  5. James Hamilton (1856). «Wanderings in North Africa» (en en).
  6. Cyrene's Thea figure discovered in the Necropolis” (en) . Libyan Studies 36: 89–100. doi:10.1017/S0263718900005525.
  7. Reconstructing the discoveries of Alan Rowe at Cyrene” (en) . Libyan Studies 25: 101–118. doi:10.1017/S0263718900006269.


Referències

[editar | editar còdic]