Anar al contingut

Necator americanus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Necator americanus

Necator americanus és una espècie d'helmint del gènero Necator, classificat dins del tall Nematoda. És un paràsit que viu en l'intestí prim de hostes, com els humans, porcs, gossos i gats, produint la malaltia nomenada necatoriasis. Junt en el Ancylostoma duodenale són els ancilostomas (Uncinarias) que afecten en més freqüències als humans; Necator americanus és més prevalente en el Nou Món, mentres el Ancylosthoma duodenale, ho és en el Vell Món. Són prou similars diferint únicament en la seua distribució geogràfica, les estructures de la boca i el tamany.[1]

Necator americanus, s'ha propost com una alternativa per al Trichuris suis en la teràpia en helmints.[2]

Morfologia

Este paràsit posseïx dos plaques tallants dorsals i dos ventrals al voltant del marge anterior de la càpsula bucal. També té un parell de dents a nivell subdorsal i un parell a nivell subventral localisats prop de l'extrem posterior. Els mascles tenen usualment 7 a 9 mm de llongitut. La vida promig d'estos paràsits oscila entre 3 i 5 anys. Poden produir entre 5.000 a 10.000 ous per dia.[3]

Cicle de vida

Este cuc s'origina a partir d'un ou anembrionado en el sol. baix condicions favorables, despuix de 24 a 48 hores, els ous es tornen embrionados i eclosionen. La primera etapa jovenil de la seua existència se li crida rabditiforme (en forma de bastó). Les larves rabditiformes creixen i muden en el sol, transformant-se en la segona etapa jovenil. En la segona etapa, muden una volta més alcançant la tercera etapa jovenil, també cridada filariforme (en forma de filaria). Esta última és la forma infecciosa. La transformació de la forma rabditiforme a la filariforme pren de 5 a 10 dies.[4] Esta forma larvaria és capaç de penetrar la pell humana, migrar pel torrent sanguíneu i alcançar el pulmó passant pel ventrícul dret del cor. Una volta ahí, perforen i penetren la cavitat alveolar i ascendixen per la tráquea a on són deglutidos descendint fins a l'intestí prim. En este lloc maduren i es convertixen en adults agarrant-se a la paret intestinal, alimentant-se de sanc, causant en casos severs una disminució significatriva de les sifres d'hemoglobina a l'hoste ya que cada cuc és capaç d'ingerir entre 0,35 a 0,65 ml de sanc al dia. Els ous terminen en el sol, deixant el cos a través de les heces.[5] En promig, la majoria dels cucs adults són eliminats en 1 a 2 anys. El cicle de vida de N. americanus diferix llaugerament del A. duodenale. N. americanus no desenrolla defenses en els hostes immunes, sent açò necessari, per a la seua migració a través dels pulmons.

Referències

  1. ↑ Georgiev VS(maig de 2000).«Necatoriasis: treatment and developmental therapeutics».Expert Opin Investig Drugs.9(5): 1065–78.doi:10.1517/13543784.9.5.1065.Consultat el 2 de març de 2010.
  2. ↑ Croese J, O'neil J, Masson J, et al.(giner de 2006).«A proof of concept study establishing Necator americanus in Crohn's patients and reservoir donors».Gut.55(1): 136–7.doi:10.1136/gut.2005.079129.
  3. ↑ Roberts, Larry S., and John Janovy, Jr. Foundations of Parasitology. Seventh ed. Singapore: McGraw-Hill, 2006. Print.
  4. ↑ "hookworm." CDC. 2009. CDC Online. 4 Dec. 2009.<http://www.dpd.cdc.gov/dpdx/HTML/hookworm.htm
  5. ↑ "hookworm disease." Encyclopædia Britannica. 2009. Encyclopædia Britannica Online. 15 May. 2009<http://www.britannica.com/ebchecked/topic/271350/hookworm-disease>.