Nebulosa de la Quilla
La nebulosa de la Quilla, també cridada nebulosa de Carina, nebulosa de Eta Carinae o NGC 3372, és una gran nebulosa d'emissió que rodeja varis cúmuls oberts d'estreles. Entre estes estreles es troben Eta Carinae i HD 93129A, dos de les estreles més massives i més lluminoses en la Via Làctea. La nebulosa es troba a una distància estimada de 7700 a 9500 anys llum de la Terra. Es troba localisada en la constelació de la Quilla (Carina). Esta nebulosa conté diverses estreles tipo O.
.jpg)
.jpg)
La nebulosa de la Quilla és una de les més extenses en el cel. Encara que és aproximadament quatre voltes més gran i més lluenta que la famosa nebulosa de Orión, NGC 3372 és molt manco coneguda per la seua localisació en l'hemisferi sur. Va ser descoberta en 1751 per Nicolas Louis de Lacaille des del cap de Bona Esperança.
Dins d'esta gran nebulosa es troba una característica menor, rodejant a la pròpia Eta Carinae. Este objecte és conegut com nebulosa del Homúnculo, la qual es creu que va ser expulsada en 1841 en una gran explosió que va fer que Eta Carinae es convertira breument en la segona estrela més lluenta del firmament.
Objectes dins de la nebulosa de la Quilla
Eta Carinae
- Artícul principal → Eta Carinae.
Eta Carinae és una estrela hipergigante altament lluminosa. Se li calcula una massa entre 100 i 150 voltes la massa del Sol i la seua lluminositat és prop de quatre millons de voltes la d'est.
Este objecte és actualment l'estrela més massiva que es pot estudiar en gran detall. És possible que atres estreles conegudes tinguen massas majors, aixina com majors lluminositats. No obstant, les senyes disponibles sobre estes últimes són molt manco confiables. Fins al 2006, Eta Carinae era l'estrela més lluminosa confirmada, basada en senyes preses en un ampli ranc de llongituts d'ona. Les estreles en una massa de 80 voltes la massa solar produïxen més d'un milló de voltes la llum que produïx el Sol. Estes estreles són prou rares —existixen solament unes poques dotzenes en una galàxia del tamany de la nostra— i poden tindre finals desastrosos en acostar-se al llímit de Eddington, en el qual la pressió generada cap a fòra deguda a la seua radiació pot ser tan gran com per a compensar la força de gravetat. Les estreles en més de 120 masses solars excedixen el llímit de Eddington teòric i la seua gravetat és a penes suficient per a mantindre la seua radiació i el seu gas, lo que resulta en una supernova o una hipernova.
Nebulosa Keyhole
- Artícul principal → Nebulosa Keyhole.
Una porció de la nebulosa de Carina és coneguda com la nebulosa Keyhole (de l'anglés «pany»). Esta nebulosa és molt més chicoteta i obscura, composta per molècules fredes i pols que conté filaments lluents de gas fluorescent calent que es contrasta contra la nebulosa més lluenta del fondo. El diàmetro de la nebulosa Keyhole és d'aproximadament sèt anys llum.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nebulosa de la Quilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.