Navarra (vi)
Navarra és una denominació d'orige espanyola per a vins procedents de la Comunitat Foral de Navarra. La zona vinícola s'estén des del sur de la capital de la comunitat, Pamplona, fins a la conca del ric Ebre. D'entre els vins en denominació d'orige, els navarresos constituïxen un eixemple de com ha evolucionat el sector en els últims temps. Navarra, tradicional productora de vi negre, rosats i blancs, era coneguda casi exclusivament pels seus vins rosats. Esta situació ha canviat i ara ya és coneguda per la seua àmplia oferta de productes, incloent vins de Pagament (D.O.Pagament), el major reconeiximent de calitat per a un vi en Espanya.
Constituïda en 1933, la Denominació d'Orige Navarra no va publicar el seu primer reglament fins a 1967. La denominació d'orige protegida Navarra va obtindre el seu registre davant l'Unió Europea el 13 de juny de 1986.[1][2] També conta en registre davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual des de 22 de juny de 2021.[3]
Història
Les primeres notícies que es tenen de l'elaboració de vins daten de el I. Els cellers benedictinas i cistercienses varen promoure la cultura del vi a lo llarc del Camí de Santiago. La producció de vi va passar a ser lo suficientment gran com per a exportar. En el XVII, per a evitar el execedente, es va prohibir plantar més vinyes en camps que estigueren destinats a cereals.[4]
En el XIX Navarra va tindre el seu esplendor vitícola com a conseqüència de la crisis de la filoxera en França. No obstant, este esplendor va durar poc perque la mateixa filoxera es va estendre a les vinyes navarreses i solament varen conseguir salvar-se 1000 hectàrees. Les vinyes varen ser replantados en ceps de vinya dutes d'Amèrica, que eren resistents a l'insecte, i els productors es varen associar en cooperaativas bodegueras.
En els anys 1980 es crea l'Estació de Viticultura i Enologia de Navarra (EVENA), els bodegueros varen realisar importants inversions per a modernisar-se i varen dur varietats reconegudes internacionalment per a mesclar-les en les autòctones.
Zona de producció
L'àrea de producció, de 9.372 ha., es dividix en cinc zones:[5]
- Valdizarbe: Agrupa a 15 térmens municipals. És la subzona situada més al nort.
- Terra Estella: Agrupa a 26 térmens municipals. És la subzona mig-occidental.
- Baixa Montanya: Agrupa 16 térmens municipals situats al noreste de la denominació, sobre la conca mija del riu Aragó.
- Ribera Alta: Agrupa un total de 26 térmens municipals. Esta subzona està situada en el centre-sur de Navarra.
- Ribera Baixa: Agrupa 13 térmens municipals. Subzona localisada en el sur de Navarra, i la més significativa sobre superfície cultivada i número de cellers que l'integren.
| Territori | Ribera Alta | Ribera Baixa | Baixa Montanya | Terra Estella | Valdizarbe |
|---|---|---|---|---|---|
| Superfície (ha.) | 3.513 | 2.633 | 1.390 | 1.204 | 623 |
| Localitats | Artajona, Beire, Berbinzana, Cadreita, Caparroso, Cárcar, Carcastillo, Falces, Funes, Larraga, Lerín, Lodosa, Marcilla, Mélida, Milacre, Miranda de Arga, Murillo el Cuende, Murillo el Frut, Olite, Peralta, Pitillas, Sansoain, Santacara, Sesma, Tafalla i Villafranca. | Ablitas, Arguedas, Barillas, Cascante, Castejón, Cintruénigo, Corella, Fitero, Monteagudo, Murchante, Tudela, Tulebras i Valtierra | Aibar, Cáseda, Eslava, Ezprogui, Gallipienzo, Javier, Leache, Lerga, Liédena, Lumbier, Sada, Sangüesa, Sant Martín de Unx, Ujué i els Concejos de Arboniés i Domeño del Valle de Romanzado i els de Rípodas, Sant Vicente i Tabar del Valle de Urraul Baix. | Aberin, Allo, Arellano, Armañanzas, Arróniz, Ayegui, Barbarin, Dicastillo, Desojo, El Bust, Espronceda, Estella, Igúzquiza, Lazagurría, Els Arcs, Luquin, Mendaza, Morentin, Murieta, Oteíza del Solà, Sansol, Torralba del Riu, Torres del Riu, Valle de Yerri, Villamayor de Monjardín i Villatuerta, aixina com les facerías de Cogullo Alt, Cogullo Baix, Sarmindieta i Chandivar. | Adeu, Añorbe, Artazu, Barásoain, Biurrun, Cirauqui, Echauri, Enériz, Garínoain, Guirguillano, Legarda, Leoz, Mañeru, Mendigorría, Muruzábal. |
Vore també
Referències
- ↑ «eAmbrosia - Navarra». ec.europa.eu. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ «Denominació d'Orige Protegida "Navarra"» (en es). www.mapa.gob.es. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ «Lisbon Express - (AO 1185) Navarra». lisbon-express.wipo.int. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ V (2000). El gran llibre dels vins d'Espanya, Prensa Espanyola. ABC, p. 111-115. ISBN 978-92-0-106891-0.
- ↑ «Territoris» (en es-es). D.O.Navarresa. Consultat el 2025-05-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Navarra (vino)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.