Naraoia
Naraoia és un gènero extint de menuts artròpodes marins trobat en els esquisto de Burgess (Canadà), en els esquistos de Maotianshan (China) i en les pissarres de Murero (Espanya)[1] del Cámbrico i, en sediment molt més recents, en la Formació Bertie del Silúrico tardà, com un tàxon lázaro (N. bertiensis). Eren animals aplanados i de forma oval. Tenien l'exoesquelet sense calcificar i estava dividit en dos regions, una regió anterior més chicoteta que cobria el cap i una secció major que cobria el cos. No s'insinuen lòbuls com els que tenen els trilobites verdaders. Sembla ser que totes les espècies eren cegues, no hi ha rastres d'ulls.
Els fòssils de Naraoia medixen entre 2 i 4 cm de llongitut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gozalo, Rodolfo; Dies Álvarez, M.ª Eugenia; Gámed Vintaned, José Antonio; Chirivella, Juan B. i Liñán, Eladio (2018) «Presence of Naraoia Walcott, 1912 (Nektaspida, Arthropoda) in the middle Cambrian of Europe (Murero, NE Spain)». Spanish Journal of Palaeontology, 33(1): 83-88
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naraoia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.