Naqa
Naqa o Naga'a (àrap: ٱلـنَّـقْـعَـة, translit. An-Naqʿah) és una ciutat antiga - hui en ruïnes - del Regne de Kush de Meroë en el Sudan actual. L'antiga ciutat es troba a uns 170 km al noreste de Jartum i a uns 50 km a l'est del riu Nilo. Ací rambles chicotetes de la regió de Butana es junten en el Wadi Awateib que més al nort en Wad ban Naqa s'unix a l'Nilo. El lloc era només un viage en camello o ruc des de l'Nilo, i podia servir com a estació comercial en el camí cap a l'est; per lo tant, tenia una importància estratègica.
Naqa va ser un dels centres del Regne de Meroë, que va servir de pont entre el món mediterràneu i Àfrica. El lloc conta en dos notables temples, un dedicat a Amón i un atre a Apedemak, que també conta en un quiosc romà. Junts en Meroë i Massawarat és-Sofrixca, el lloc forma part de la Illa de Meroe, i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 2011.[1]
Recerca
[editar | editar còdic]Els primers viagers europeus varen aplegar a Naqa en 1822, després Hermann von Pückler-Muskau en 1837. En 1843 va ser visitat per Karl Richard Lepsius. En els anys xixanta un equip de l'Universitat Humboldt de Berlín va documentar el temple i va restaurar part del lloc junt en el propenc Massawarat és-Sofrixca. Des de 1995 un equip germà-polac Naqa està excavant en Naqa.[2]
Estructura
[editar | editar còdic]Naqa comprén varis temples meroiticos que daten de el IV a el IV, aixina com ruïnes d'una aparent aglomeració urbana i varis cementeris. Es varen trobar restants de varis temples, pero els dos més grans i significatius de Naqa són els temples de Amón i Apedemak, també coneguts com el Temple del León. Abdós estan ben conservats.[2]
Temple de Amón
[editar | editar còdic]
El temple de Amón va ser fundat pel rei Natakamani i té 100 m de llarc.[2] Alineat sobre un eix este-oest i fet de pedra arenisca, el temple està dissenyat en estil egipcíac, en una cort exterior i una columnata de moltons similars als temples d'Amón en Gebel Barkal i Karnak, que conduïx a una sala hipóstila que conté el santuari interior (naos). Les principals entrades i parets del temple contenen gravats en relleu.
En 1999 en el santuari interior del temple es va descobrir un "altar", que inclou iconografia i noms escrits en jeroglífics del rei Natakamani i la seua esposa Amanitore, fundadors del temple. L'altar es considera únic per a Sudan i Egipte en eixe periodo de temps. Una quinta estàtua del rei Natakamani també va ser descoberta en esta sala junt en una estela de pedra commemorativa de la reina Amanishakheto, qui es creu que governava als Meroitas abans del regnat de Natakamani i Amanitore. L'anvers mostra un delicat baix-relleu de la reina i de la deesa Amesemi. El revers i els costats de l'estela contenen jeroglífics meroiticos no dessifrats.[2]
Temple del León
[editar | editar còdic]A l'oest del temple de Amón es troba el temple d'Apedemak o Temple del León. Apedemak era un deu guerrer en cap de lleó.
El temple està considerat un eixemple clàssic de l'arquitectura kushita. En els seus pilonos apareixen Natakamani a l'esquerra i Amanitore a la dreta, eixercint poder diví sobre els seus presoners. No està clar quí són exactament els presoners, encara que els registres històrics han revelat que els kushitas a sovint chocaven en els clans invasores del desert. En els laterals hi ha fines representacions de Apedemak, representat per una serp en cap de lleó que emergix d'una flor de loto. Als costats del temple hi ha representacions dels deus Amón, Horus i Apedemak acompanyats pel rei. La cara nort del temple mostra les deeses Isis, Mut, Hathor, Amesemi i Satet. En la paret atrassera del temple es troba una representació del deu lleó de tres caps i quatre braços rebent ofrenes del rei i de la reina. En l'interior del temple hi ha una talla del deu Serapis, representat en barba d'estil grecorromano.[3]
Encara que l'arquitectura del temple principal de Apedemak està fortament influenciada per l'arquitectura del Antic Egipte, algunes de les representacions del rei i de la reina són bons eixemples de les diferències entre l'art egipcíac i kushita. El rei Natakamani i la reina Amanitore estan representats en caps redons i muscles i caderes amples, que és més típic de l'art africà. Aixina que el temple de Apedemak ilustra profundament la fusió de les influències artístiques dels kushitas, especialment si es té en conte el quiosc romà propenc clarament influenciat per l'antiga Grècia i Roma.[4]
-
Pilons en reina Amanitore i rei Natakamani destrossant enemics. La reina sosté una espasa, el rei un astral -
Apedemak de tres caps en quatre braços -
Apedemak emergint d'una flor de loto en forma de serp en cap de lleó
Quiosc romà
[editar | editar còdic]
El kiosco romà és un chicotet temple prop de l'edifici principal del temple, que té forts elements helenísticos. L'entrada al quiosc és egipcíaca i està arrematada per un llindar en un renc d'uraeus sagrats, pero els costats estan formats per columnes en capitells corintios floridos en finestres estovades d'estil romà.[2]
Temple 500
[editar | editar còdic]Al peu dels penya-segats de arenisca del Gebal Naqa es troba el temple cridat "500". Va ser construït per Shanakdakhete al voltant de l'any 135 a. C., lo que ho convertix en l'edifici més antic del lloc. Els texts en les parets del temple són els escrits més antics coneguts en jeroglífics meroiticos. A jujar pels relleus, el temple estava dedicat a la tríade tebana de Amón, Mut i Khonsu, aixina com a Apedemak.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ UNESCO: Els llocs arqueològics de l'illa de Meroe.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Naga Project (Central Suen)». Poznań Archaeological Museum.
- ↑ Vincent Arieh Tobin«Oxford Guide: The Essential Guide to Egyptian Mythology».Berkley Books.
- ↑ László Török; Hellenizing Art in Ancient Nubia 300 B.C.-AD 250 and its Egyptian Models. A Study in Acculturation (2011); ISBN 978-90-04-21129-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naqa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.