Nanoespuma de carbono

La nanoespuma de carbono és el quint alótropo conegut del carbono, descobert en 1997 per Andrei V. Rode i colaboradors en l'Australian National University en Canberra. Consistix d'un ensamblado de cúmuls de baixa densitat d'àtoms de carbono, mantinguts en una ret tridimensional difusa.

Cada cúmul és d'aproximadament 6 nm d'ample, i conté aproximadament 4000 àtoms de carbono, units en fulls similars a les del grafit, que tenen una curvatura negativa per l'inclusió d'heptàgons en l'esquema regular hexagonal. Açò és lo opost de lo que passa en el cas dels buckminsterfulerenos, en el que els fulls de carbono reben una curvatura positiva per l'inclusió de pentàgons.

L'estructura a gran escala de la nanoespuma de carbono és similar a la d'un aerogel, pero en el 1% de la densitat dels aerogeles de carbono anteriorment produïts, o solament dos voltes major que la densitat del aire a nivell de la mar. A diferència dels aerogeles de carbono, la nanoespuma de carbono és un mal conductor elèctric.