Nacionalitat iraní

La nacionalitat o ciutadania iraní és el víncul jurídic que lliga a una persona física en la República Islàmica d'Iran i que li atribuïx la condició de ciutadà. La llei d'esta nacionalitat conté principis de ius sanguinis i ius soli.
Una persona adquirix la nacionalitat iraní si a lo manco un dels seus pares és ciutadà iraní, sent est el método principal per a adquirir la ciutadania. Anteriorment, solament podia ser transmesa per hòmens, és dir, que els chiquets l'adquirien a través dels seus pares, pero no de les seues mares. Per eixemple, els chiquets naixcuts en Iran, de mares iranís i pares pertanyents a la gran comunitat de refugiats i migrants afgans, no podien accedir a la ciutadania iraní i quedaven apátridas, ya que la nacionalitat afgana solament s'otorga per nàixer en Afganistan, i les mares iranís no podien transmetre la seua nacionalitat als seus fills. En 2019, el Parlament iraní va aprovar donar la nacionalitat als fills de mare iraní i pare estranger.[1]
La llei de nacionalitat completa es definix en el Llibre 2 del Còdic Civil d'Iran, artículs 976 a 991.[2]
Definició de ciutadans iranís
L'artícul 976 del Còdic Civil d'Iran definix quí és ciutadà iraní:[2]
- Totes les persones que residixen en Iran, llevat aquelles la nacionalitat estrangera de les quals està establida; la nacionalitat estrangera de tals persones es considera establida si els seus documents de nacionalitat no han segut objectats pel govern iraní.
- Els naixcuts d'un pare o mare iraní, independentment del lloc de naiximent.
- Els naixcuts en Iran d'ascendència desconeguda.
- Els naixcuts en Iran de pares estrangers, un dels quals també va nàixer en Iran.[nota 1]
- Els naixcuts en Iran d'un pare de nacionalitat estrangera, que hagen residit a lo manco un any en Iran immediatament despuix de complir els 18 anys d'edat;[nota 2] de lo contrari, l'adquisició de la ciutadania estarà subjecta a les estipulacions per a la naturalisació establides per la llei.
- Tota dòna estrangera que contraga matrimoni en un espós iraní.
- Tot ciutadà estranger que haja obtingut la nacionalitat iraní.
Els fills de representants diplomàtics estrangers no es veuen afectats pel punt 4.[2]
Transferència de ciutadania a través de la mare
Una nova política que permet a les dònes iranís transmetre la seua ciutadania als seus fills en nàixer va començar a entrar en vigor a partir de 2020. A mitan de novembre, unes 75 000 persones havien solicitat la ciutadania en virtut de la nova llei.[3]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Iran|20px|Vore el portal sobre Iran]] Portal:Iran. Contingut relacionat en Iran.
- Passaport iraní
Notes
- ↑ Si desigen acceptar la nacionalitat dels seus pares, deuen presentar una solicitut al Ministeri de Relacions Exteriors, en la qual estiga anexat un certificat emés pel Govern nacional del país dels seus progenitors que indique que dit Govern els reconeixerà com els seus propis ciutadans.
- ↑ Si despuix de complir els 18 anys desigen conservar la ciutadania del seu pare, deuen, dins del periodo d'un any, presentar una solicitut al Ministeri de Relacions Exteriors, en la qual estiga anexat un certificat emés pel Govern nacional del país del seu progenitor que indique que dit Govern els reconeixerà com els seus propis ciutadans.
Referències
- ↑ «Iran aprova donar la nacionalitat a fills de mare iraní i pare estranger». La Vanguardia (13 de maig de 2019). Consultat el 21 de setembre de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Nationality Law» (en anglés). Iran Data Portal. Consultat el 21 de setembre de 2019.
- ↑ «Breaking with some Mideast neighbors, Iran now lets mothers give their citizenship to their children» (en anglés). The Washington Post (2020-12-26). Consultat el 2020-12-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nacionalidad iraní» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.