Anar al contingut

Nacionalitat croata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Passaport biométrico croata

La nacionalitat o ciutadania croata és el víncul jurídic que lliga a una persona física en la República de Croàcia i que li atribuïx la condició de ciutadà.

La llei d'esta nacionalitat data del 26 de juny de 1991, en esmenes fetes el 8 de maig de 1992, el 28 d'octubre de 2011, i l'última que va entrar en vigor l'1 d'octubre de 2019, ademés d'una interpretació del Tribunal Constitucional en 1993.[1][2] Es rig per la Constitució de Croàcia (capítul II, artículs 9 i 10) i està basada en el concepte jurídic de ius sanguinis (dret de sanc). Tots els ciutadans croates són automàticament ciutadans de l'Unió Europea.

Adquisició

La nacionalitat croata es pot adquirir de les següents maneres:

  1. Per ascendència (ius sanguinis): si a lo manco un dels pares és ciutadà croata en el moment del naiximent del chiquet.
  2. Per naiximent en Croàcia (ius soli; a menos que la nacionalitat d'un atre país haja segut adquirida per ascendència), o en el cas dels chiquets trobats en Croàcia de pares desconeguts, de nacionalitat desconeguda o apátridas.
  3. Per naturalisació.
  4. Per tractats internacionals.

Per ascendència

Segons l'artícul 4 de la llei de ciutadania croata, adquirix la nacionalitat croata per orige:[1]

  1. El chiquet naixcut de dos ciutadans croates, independentment del lloc de naiximent.
  2. El chiquet naixcut en Croàcia de solament un ciutadà croata.
  3. El chiquet naixcut en l'estranger d'un pare croata i que l'atre pare siga apátrida o de nacionalitat desconeguda.
  4. El chiquet apátrida o estranger que és adoptat per ciutadans croates. En este cas, es considera que el chiquet és ciutadà croata des del moment del seu naiximent.

La ciutadania croata també pot adquirir-se per mig d'una mescla d'ascendència i registre: un chiquet naixcut en l'estranger, un dels pares del qual és ciutadà croata en el moment del naiximent del mateix, adquirix la ciutadania croata per orige si està registrat per a la ciutadania croata abans de complir els 21 anys d'edat[3] en una autoritat competent de Croàcia en l'estranger o en la Croàcia mateixa, o si s'establix en la República de Croàcia, o si d'una atra forma no adquiriria cap ciutadania.[1]

Per naiximent en Croàcia

L'adquisició de la nacionalitat croata per naiximent en Croàcia (ius soli) és acceptada en dos casos. En el primer, un chiquet que ha naixcut o ha segut trobat en el territori de la República de Croàcia, i que abdós pares són desconeguts, de nacionalitat desconeguda o apátridas, rep la ciutadania croata. En este cas, a eixe chiquet li expira la ciutadania croata si fins que no complixca els 14 anys d'edat, es descobrix que abdós pares són estrangers. L'acceptació dels principis territorials per a l'adquisició de la ciutadania croata, en este cas, es deu a dos raons. Primer, la presunció de que el chiquet ha naixcut o ha segut trobat en Croàcia, no obstant el chiquet de ciutadà croata i, segon, que un chiquet aixina, que no rebera la ciutadania croata, quedaria sense ciutadania (seria un apátrida), lo que no seria ni humà, ni respondria als esforços que, en este sentit, fa tota la comunitat internacional.[4]

En el segon cas, un menor d'edat naixcut en Croàcia, obté la nacionalitat d'este país si un dels seus pares va adquirir la ciutadania croata com a emigrant o descendent d'un emigrant croata, o per pertinença al poble croata.[3]

Per naturalisació

Naturalisació regular

Una persona pot solicitar la nacionalitat croata si complix en els següents requisits:[4]

  1. Ser major de 18 anys i no haver segut privat del seu capacitat d'obrar.
  2. Perdre la nacionalitat d'orige o presentar proves de que esta es perdrà en adquirir la ciutadania croata.
  3. Haver vixcut en la República de Croàcia per a lo manco huit anys seguits fins a la data de la solicitut i tindre un permís de residència permanent.
  4. Tindre coneiximent del idioma croata, l'escritura llatina, l'orde social i la cultura croata (les persones majors de 60 anys no estan obligades a complir estos requisits).
  5. Que a través de la seua conducta es puga concloure que respecta l'orde jurídic i les costums de la República de Croàcia i accepta la cultura croata.

Naturalisació baix condicions favorables

Este tipo de naturalisació es referix a una categoria particular de persones, a les quals la llei li otorga la possibilitat de que obtinguen la nacionalitat croata baix condicions més lleus que aquelles que estan previstes en la naturalisació regular. Els casos de naturalisació de beneficiaris es poden dividir en els següents grups:[4]

  • Persones naixcudes en Croàcia que continuen residint en el país, per lo manco des de fa cinc anys previs a la solicitut de naturalisació, i que tenen l'estatus de residents permanents. Ademés, no estan obligades a complir en els requisits de naturalisació 1, 3 i 4.
  • Persones casades en un ciutadà croata, a els qui se'ls ha otorgat el dret de residència permanent, inclús si no complixen en els primers quatre requisits de naturalisació.
  • Emigrants croates, els seus descendents (sense llimitació generacional des de l'1 d'octubre de 2019, anteriorment era fins a la tercera generació)[3] i els seus cònjuges. Estes persones poden adquirir la ciutadania croata per naturalisació baix condicions favorables, inclús si no complixen en els primers quatre requisits de naturalisació. Es considera emigrant a una persona que ha emigrat de l'àrea de la República de Croàcia en l'intenció de viure permanentment en l'estranger. Una persona que ha emigrat de l'àrea de la República de Croàcia sobre la base d'un tractat internacional o ha renunciat a la ciutadania croata, i una persona que ha canviat el seu lloc de residència pel d'un dels atres països que anteriorment formaven part de l'unió estatal de la que també formava partix la República de Croàcia, no es considera emigrant.
  • Persones l'adquisició de les quals de la ciutadania croata supon un interés per a la República de Croàcia. Estos individus estan exents de complir en els primers quatre requisits de naturalisació (lo mateixa aplica per als cònjuges d'estes persones).
  • Persones pertanyents al poble croata (croates ètnics), sense domicili en la República de Croàcia: poden adquirir la ciutadania croata si complixen en el requisit de naturalisació número 5. La pertinença al poble croata està determinada per declaracions anteriors i pertanyents a transaccions llegals, per mig de declaracions i afiliació en certs documents públics, a través de la protecció de drets i la promoció d'interessos del poble croata i la participació activa en les associacions culturals, científiques i deportives croates en l'estranger. Despuix de l'esmena de 2019, es va simplificar la presentació de proves als membres del poble croata que no tenen proves personals de pertinença al mateix, i als pares del qual se'ls ha establit sense cap dubte que pertanyen al poble croata.[3]

Un menor adquirix la ciutadania croata per naturalisació:

  1. Si abdós pares adquirixen la ciutadania croata per naturalisació;
  2. Si solament un dels seus pares adquirix la ciutadania croata per naturalisació, i el chiquet viu en la República de Croàcia i se li ha concedit la residència permanent; o
  3. Si solament un dels seus pares adquirix la ciutadania croata per naturalisació, mentres que l'atre és apátrida o és de nacionalitat desconeguda, i el chiquet viu en l'estranger.

Un ciutadà croata que ha renunciat a la seua nacionalitat croata per a adquirir una ciutadania estrangera perque se li va impondre com a requisit per a poder eixercir una professió o activitat en l'Estat estranger en el que té un domicili, pot adquirir novament la ciutadania croata, inclús si no complix en els primers quatre requisits de naturalisació, i si viu en la República de Croàcia i se li ha concedit la residència permanent.

Per tractats internacionals

La llei oferix la possibilitat de convindre en este tipo d'acorts en atres països, als quals els seria possible prevore les condicions baix les quals es podria adquirir la ciutadania croata.[4]

Pèrdua de la ciutadania

La ciutadania croata pot perdre-se per lliberació, renúncia o conforme a tractats internacionals.

Un individu la ciutadania croata del qual va cessar per lliberació o renúncia quan era menor d'edat, adquirix la ciutadania croata novament si ha residit en la República de Croàcia durant a lo manco un any en continuació i si proporciona una declaració per escrit dient que es considera ciutadà croata.

Per lliberació

La lliberació implica que el solicitant va abandonar la ciutadania croata en el ple consentiment de la República de Croàcia, és dir, que en el moment de la «lliberació», es varen resoldre totes les seues obligacions com a ciutadà croata. Per lo tant, el solicitant deu complir en els següents requisits:

  1. Tindre a lo manco 18 anys d'edat.
  2. Que no existixquen impediments per a lliberar-se de la ciutadania per raons de reclutament militar.
  3. Haver pagat imposts adeutats, honoraris i atres càrregues públiques, i haver complit en les seues obligacions en les entitats llegals i persones físiques en la República de Croàcia que han segut impostes per un orgue eixecutiu.
  4. Haver complit les obligacions financeres que puga tindre en el seu cònjuge, pares i fills que són ciutadans croates i cap a les persones que permaneixen vivint en la República de Croàcia.
  5. Posseir una ciutadania estrangera o demostrar que serà adquirida.

No pot lliberar-se de la ciutadania croata una persona que, en el moment en que la lliberació és solicitada, és acusada ex officio i processada per un delicte penal, o castigada en presó en la República de Croàcia, fins que haja complit eixa condena en la seua totalitat.

La lliberació serà anulada en cas que el solicitant no obtinga una ciutadania estrangera dins dels tres anys posteriors a la solicitut.

La ciutadania croata d'un chiquet menor de 18 anys cessarà per lliberació:

  1. A petició dels seus dos pares la ciutadania croata dels quals ha cessat per lliberació.
  2. Si la ciutadania croata ha cessat per lliberació a un dels seus pares, i l'atre pare és estranger.
  3. Un chiquet de fins a 18 anys, adoptat per ciutadans estrangers, serà lliberat de la seua ciutadania croata a solicitut dels adoptantes.

Per renúncia

Un nacional croata major d'edat, pot abandonar la seua ciutadania croata per renúncia, és dir, sense el consentiment de la República de Croàcia, sempre que tinga la ciutadania d'un atre país i residixca en el mateix.

La ciutadania croata d'un chiquet de fins a 18 anys cessarà en la renúncia:

  1. A petició dels seus pares la ciutadania croata dels quals ha cessat per renúncia.
  2. Si la ciutadania croata ha cessat per renúncia a un dels seus pares, i l'atre pare és estranger.
  3. La ciutadania croata d'un chiquet de fins a 18 anys cessarà per renúncia si ha segut adoptat per ciutadans estrangers, a solicitut dels adoptantes.

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Law on Croatian Citizenship» (en anglés) (PDF). eudo-citizenship. eu (21 de giner de 2012). Archivat des de l'original, el 10 de juliol de 2019. Consultat el 23 de decembre de 2019.
  2. ↑ «Acquiring Croatian citizenship» (en anglés). Ministeri d'Assunts Exteriors i Europeus de Croàcia. Consultat el 23 de decembre de 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Es facilita l'obtenció de la ciutadania croata». Associació Croata Equatoriana (2 de juliol de 2019). Archivat des de l'original, el 24 de decembre de 2019. Consultat el 23 de decembre de 2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Nacionalitat croata». Consulats i Embaixades. Consultat el 23 de decembre de 2019.