Anar al contingut

NGC 2477

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
NGC 2477

NGC 2477[1] És un cúmul obert en la constelació de Puppis, descobert per Nicolas-Louis de Lacaille en 1751. Conté al voltant de 300 estreles i en una edat aproximada de 700 millons d'anys.[2]

Apariència visual

És un cúmul obert. A este cúmul també se li pot considerar "un dels millors cúmuls estelars del cel" .[3] La seua apariència visual és similar a un cúmul globular resolt, sense la característica concentració central d'un cúmul globular. Burnham apunta que molts observadors han destacat la seua riquea, sent de menor dimensió que M46 (també en Puppis) és més ric i compacte.[4]

En un telescopi de 6 cm de diàmetro no pot resoldre's i es mostra neblinoso en una concentració central. Utilisant un telescopi de 15 cm de diàmetro té apariència d'un cúmul globular a penes resolt, mostrant a lo manco 100 estreles de magnitut 10,5 o més dèbils a 75X. A través d'un telescopi de 25 cm presenta forma oval, alcançant unes dimensions de 30' x 20'. En obertures de 30 cm es mostra molt ric en moltíssimes estreles. La part central del cúmul té unes dimensions de 15', contenint a lo manco 250 estreles i estenent-se més allà de 25'.[5]

Distància al nostre planeta, la Terra

S'estima que dista 3600 anys llum, variant este valor d'acort a la font entre 700 parsecs (2 300 anys-llum) a 1.900 parsecs (6 200 anys-llum).

Vore també

Referències

  1. ↑ «SEDS Messier Objects Database». Consultat el 29 de giner de 2017.
  2. ↑ J. Pérez (16 d'abril de 2013). «NGC 2477». ESO.
  3. ↑ «Results for NGC 2477». Archivat des de l'original, el 7 de novembre de 2016. Consultat el 29 de giner de 2017.
  4. ↑ Burnham, Jr., Robert (1978). Burnham's Celestial Handbook. III., New York: Dover., p. 1516. ISBN ISBN 0-486-24065-7..
  5. ↑ Luginbuhl, Christian B. (1998). Observing handbook and catalogue of deep-sky objects (en anglés), Cambridge; New York: Cambridge University Press, p. 204. ISBN 0 521 62556 4.