NERVA
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
NERVA, acrònim de Nuclear Engine for Rocket Vehicle Application (Motor Nuclear per a l'Aplicació en Vehículs Eixida), era un motora eixida de propulsió espacial termonuclear basat en la tecnologia de reactors nuclears Kiwi (els dissenys originals no voladores d'eixides tèrmic nuclears varen ser cridats aixina per l'au no voladora cridada Kiwi).
Història
A principis de la década de 1970 la NASA va planejar usar el NERVA per a fer un RIFT (Test de Reactor En Vol, per les seues sigles en anglés Reactor-In-Flight-Test) d'etapa nuclear per a ser llançat a principis de la década de 1970. El NERVA funcional seria l'última etapa de l'eixida Saturn V propulsada per energia nuclear, lo que permetria a una actualisació del Saturn, llançar càrregues a distàncies interplanetarias. El Centre Marshall de vols espacials de la NASA tenia la responsabilitat del desenroll de les etapes de l'eixida.
Des del principi del programa va haver molts problemes. Era molt car. Mai va tindre molt respal popular pel creiximent del lobby antinuclear en els Estats Units a principis de la década de 1970. Hi havia implicacions migambientals i els motors de prova mai varen donar més del 40% de l'espente teòric, lo que els feya, de llunt, menys potents que les eixides convencionals de l'época.
Eugene F. Lally de el JPL/Caltech va propondre missions tripulades al planeta Mart a principis de la década de 1960 usant el motor NERVA per a les etapes superiors maximizar la càrrega a posar en òrbita i minimisant els costs. Es va dissenyar una missió que incloïa una nau espacial separada conectada en cables durant el llarc viage a Mart i rotando dos seccions per a simular gravetat i protegir als astronautes de la pèrdua de massa òssea. També un sistema de guia basat en un mosaic òptic i un sistema de navegació varen ser colocats en el centre de la rotació per a proveir un sistema de navegació en temps real a bordo que informara als astronautes. El sistema òptic consistia en els primers conceptes de les actuals càmares digitals. Usava un mosaic de detectors de llum per a crear digitalment fotografies del fondo d'estreles i planetes als que s'aproximava i assistir en la guia i navegació.
Wernher von Braun també va propondre missions tripulades a Mart usant el NERVA i una nau en forma de dònut girant sobre sí mateixa per a crear gravetat artificial.
El programa NERVA va ser cancelat en 1972.
En la ficció
En la novela Voyage de Stephen Baxter, el proyecte NERVA no és cancelat i tracta a principis dels huitanta de la producció d'un motor de proves de l'Apolo-N en 1980. Pels afanyats determinis d'entrega, al pobre disseny i al deficient coneiximent de l'impacte d'un desastre tecnològic. El propulsor NERVA és accionat satisfactòriament solament una volta. Quan s'intenta tornar a encendre en òrbita el dispositiu explota, irradiando a la nau i la tripulació. Quan la càpsula Apolo fa una tornada d'emergència a la Terra solament un astronauta permaneix en vida i mor als 47 dies per l'enverinament radiològic.
Este event obstruïx el fictici programa marcianà del llibre, pero es reconstruïx usant un modo de missió química, és dir, convencional, via un sobrevole al planeta Venus i l'expedició aplega a Mart en 1986. Apolo N aplega fins al desastre del Challenger, i la tecnologia NERVA és abandonada per insegura, provablement de forma permanent.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «NERVA» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.