Mycenastrum corium

Mycenastrum corium és una espècie de fongo que està inclosa en el gènero fúngico Mycenastrum de la família Agaricaceae. El gènero s'ha considerat monotípic,^[1] contenint a M. corium com una espècie àmpliament distribuïda. Esta espècie té varis noms comuns: el fongo jagant de la pastura, el fongo de cuiro, o el fongo resistent.

Descripció

Les fructificaciones jóvens són blanques, globosas, basidiocarposs esfèrics, globosos a subglobosos, o piriformes, de 5 a 27 cm de diàmetro. Pseudostipia de 2 a 7 cm de llarc, composta de micelio cobert pel sol. Peridio d'1-2 mm de gruixa, consistent en dos capes en l'estadi jovenil i en l'adult. Exoperidio adherit al endoperidio, blanc, pla, en la seua fase jovenil. En madurar el basidioma el exoperidio es trenca, formant grans escamas caduques exponent el endoperidio marró clar, de consistència coriácea i olor de calcetí brut que aumenta quan se seca. Filaments capilars de parets grosses, ramificados en numerosos punts curts com a espines de diàmetro diferent. Basidiosporas ornamentadas, esfèriques, d'aproximadament 8 μm de diàmetro, en eixemplars jóvens l'ornamentació és grossa i relativament plana i quan madura desenrolla una ornamentació reticulada.^[2]^[3]^[4]^[5]

Distribució

Esta espècie s'ha citat en Mèxic de Baixa Califòrnia, Ciutat de Mèxic (abans Districte Federal), Estat de Mèxic, Chihuahua, Nou #León, Sant Luis Potosí i Sonora.^[6]^[2] A nivell mundial té àmplia distribució: Àfrica (Zimbabue), Àsia, (Índia, Iran, Mongòlia i Yemen), Sudamérica (Argentina, Chile i Uruguay), Norteamérica (Estats Units, Canadà), també s'ha citat d'Austràlia i Nova Zelanda.^[7]^[8]^[9]^[5]^[4]^[3]

Hàbitat

Creix en el sol, en hàbit solitari a gregario, en boscs de pins, pasturages i camins descoberts.^[2]

Usos

Sobre els seus usos, esta espècie ha segut utilisada per chiquets per a jugar en ella substituint la pilota en el fongo, degut a que el seu peridio extern és gros i pot soportar colps durs sense trencar-se. En Mèxic s'ha usat medicinalmente com una ferramenta hemostática, com un tònic de gola i pulmó, per les seues propietats antiinflamatorias.^[6] Els cossos fructífers poden confondre's en el gènero Calvatia, un gènero que conté espècies comestibles. Es té registre de que esta espècie és comestible quan es troba en l'etapa jovenil (sent completament blanca),^[3] no obstant també es té un registre de la seua possible toxicitat, provocant alguns síntomes gastrointestinals, incloent dolor d'estòmec, #flatulència i diarrea.^[2] Es coneix molt poc de la biologia i hàbits dels fongos, per això la majoria d'ells no estan inclosos en la Norma Oficial Mexicana 059.

Referències

↑ «Comparison between procaine and isocarboxazid metabolism in vitro by a liver microsomal amidase-esterase».Biochemical Pharmacology.24(16)
1517–1521.ISSN 1873-2968.Consultat el 19 de decembre de 2017.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Pérez-Silva I., T., Herrera i A.J. Medina-Ortiz, 2015. "Mycenastrum corium and gastrointestinal mycetism in Mèxic". Mycotaxon. 130: 641–645.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 McKnight V.B., K.H., McKnight, 1987. A Field Guide to Mushrooms: North America. Peterson Field Guides. Boston, Massachusetts: Houghton Mifflin. p. 358.
↑ ^4,0 ^4,1 Saber M. 1995. "New records of Aphyllophorales and Gasteromycetes for Iran". Iranian Journal of Plant Pathology (in Arabic). 31 (1–4): 19–23.
↑ ^5,0 ^5,1 Kreisel H., and M., Al-Fatimi 2004. "Basidiomycetes and larger ascomycetes from Yemen". Feddes Repertorium. 115 (7–8): 547–561.
↑ ^6,0 ^6,1 Ayala N., C., Ochoa 1998. Fongos coneguts de Baixa Califòrnia. Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia. Baixa Califòrnia, Mèxic. 165 p.
↑ Sharp C. and G., Piearce, 1999. "Some interesting gasteroid fungi from Zimbabwe". Kew Bulletin. 54 (3): 739–46.
↑ Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA (2008) Dictionary of the Fungi (10^th edn). CAB International, 771 pp.
↑ Homrich M.H. and J.I., Wright, 1973. "South American Gasteromycetes. The genera Gastropila,Lanopila and Mycenastrum". Mycologia. 65 (4): 779–94.

Enllaços externs

NORMA Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010. http://www.profepa.gob.mx/innovaportal/file/435/1/nom_059_semarnat_2010.pdf
Índex Fungorum. https://www.indexfungorum.org/names/names.asp (consultat 11 de març de 2017).
MycoBank Database. https://www.mycobank.org/ (consultat 11 de març de 2017).
Enciclovida té un artícul sobre Mycenastrum corium
Naturalista
Este artícul conté una traducció derivada de «Mycenastrum corium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Comparison between procaine and isocarboxazid metabolism in vitro by a liver microsomal amidase-esterase».Biochemical Pharmacology.24(16)
1517–1521.ISSN 1873-2968.Consultat el 19 de decembre de 2017.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Pérez-Silva I., T., Herrera i A.J. Medina-Ortiz, 2015. "Mycenastrum corium and gastrointestinal mycetism in Mèxic". Mycotaxon. 130: 641–645.

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 McKnight V.B., K.H., McKnight, 1987. A Field Guide to Mushrooms: North America. Peterson Field Guides. Boston, Massachusetts: Houghton Mifflin. p. 358.

[:2-4] 4,0 ^4,1 Saber M. 1995. "New records of Aphyllophorales and Gasteromycetes for Iran". Iranian Journal of Plant Pathology (in Arabic). 31 (1–4): 19–23.

[:3-5] 5,0 ^5,1 Kreisel H., and M., Al-Fatimi 2004. "Basidiomycetes and larger ascomycetes from Yemen". Feddes Repertorium. 115 (7–8): 547–561.

[:4-6] 6,0 ^6,1 Ayala N., C., Ochoa 1998. Fongos coneguts de Baixa Califòrnia. Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia. Baixa Califòrnia, Mèxic. 165 p.

[7] Sharp C. and G., Piearce, 1999. "Some interesting gasteroid fungi from Zimbabwe". Kew Bulletin. 54 (3): 739–46.

[8] Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA (2008) Dictionary of the Fungi (10^th edn). CAB International, 771 pp.

[9] Homrich M.H. and J.I., Wright, 1973. "South American Gasteromycetes. The genera Gastropila,Lanopila and Mycenastrum". Mycologia. 65 (4): 779–94.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]