Musicograma

Un musicograma és un dibuix o gràfic que ajuda a comprendre la música, a mirar-la i a escoltar-la de forma activa.

Definició

El Musicograma és un concepte creat per el pedagogo Jos Wuytack per a ensenyar a escoltar música clàssica a chiquets i jóvens sense coneiximents musicals. És un dels mijos per a treballar les oïments de forma activa que més s'ha expandit en els últims temps. Va sofrir un creiximent exponencial en Espanya a partir de la década dels 90, quan la LOGSE va generar un espai per a lo musical.

Wuytack va desenrollar un método d'oïment activa sobre l'idea de que l'alumne pot no ser capaç de llegir una partitura, sobretot si és d'orquesta, pero pot comprendre perfectament la seua estructura, els instruments que van sonant, etc.

Es tracta d'acostar la música a tot tipo d'alumnes i que tots participen, gogen i apleguen a entendre-la millor.

Característiques

En el musicograma la notació musical convencional se substituïx per símbols més senzills i accessibles per als oyents no músics, en el que es pretén ajudar a la percepció de l'estructura total de l'obra.

Ya que la gran dificultat de l'oïment musical residix que quan escoltem una obra no podem vore la seua estructura (el contrari que en lo que ocorre en les arts visuals que es presenten en l'espai i la seua percepció visual completa té lloc en un determinat moment), un musicograma és una representació gràfica de lo que podem percebre auditivament d'una obra musical. Açò permet subrallar i treballar l'aspecte musical que més interesse en cada moment com la forma i els elements musicals (ritme, melodia, textura, timbre, dinàmica, temps). Esta ventaja de la percepció visual pot ser usada per a recolzar la percepció de la totalitat de la música. És un registre gràfic dels acontenyiments musicals, una representació visual del desenroll dinàmic d'una obra musical.

En ajuda del musicograma, l'oyent escolta, comprén i goja més de la música quan s'utilisen estratègies actives que quan l'oïment es fa de forma passiva. Estar actiu abans i durant l'oïment aumenta l'atenció i concentració en la música. Lo important és que el gràfic ajude a comprendre i faça que l'oyent s'involucre en l'oïment.

Un atre aspecte atrayente és la relació que es crea entre els elements musicals i els visuals, per eixemple es poden relacionar els sons de l'obra en sons de la naturalea, el caràcter i tempo en la velocitat de l'interactividad, el color dels elements del musicograma en les tonalitats musicals, l'intensitat musical en el tamany de les imàgens, etc. lo que proporciona un variat palmito de possibilitats per a treballar en la creació de musicogramas ajudant-nos de la nostra imaginació i intuïció musical. Esta representació està basada en principis sicològics de la percepció. Per eixemple, els colors indiquen semblança i contrast dels temes musicals; una llínea horisontal representa la mètrica i els símbols dels instruments indiquen l'instrumentació (segons la seua orde de presentació en la partitura). Si l'oyent és capaç de seguir un musicograma i indicar sobre ell un determinat moment d'una obra musical, això significa que és conscient de la música que ha escoltat fins a eixe moment i de la que continua escoltant. Una atra característica important és que requerix de la participació de l'oyent abans i durant l'oïment (per lo que concorda a la perfecció en les característiques de l'oïment actiu) fent us de la percepció visual per a millorar l'interés musical en els alumnes en la música clàssica.

Bibliografia

• Azorín Delegido, J. M. (2012). Oïments i musicogramas. Concepte, selecció i anàlisis. Bubok Publishing S.L.
• Blanco Rivas, E. (2011). La cançó infantil en l'educació infantil i primària. Les TIC com a recurs didàctica en la classe de música. Salamanca: Colecció Vítor Edicions Universitat de Salamanca.
• Jos Wuytack, Graça Boal Palheiros. (Juliol de 2009). Oïment Musical Actiu en el Musicograma. Eufonía. Didàctica de la música , 43-55.

• Mosquera Fernández, A. (2011). Experiències didàctic musicals en la ESO: El realisme i la fantasia, la paraula i l'image. La seua contribució a l'adquisició de competències. Salamanca: Colecció Vítor. Edicions en l'Universitat de Salamanca.