Anar al contingut

Museu de Villena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Museu de Villena, conegut per les seues sigles MUVI, és un museu de titularitat municipal, que va obrir les seues portes el 13 de juny de 2024.[1]

El Museu ha segut elegit en l'any 2006 com a finaliste per al Premi al Museu Europeu de l'Any, el EMYA.[2][3][4]

Història i descripció

Este museu té el seu génesis en l'antic Museu Arqueològic José María Soler, el qual despuix de xixanta anys de desenroll i havent experimentat profunts canvis va ser substituït per esta nova institució.[5]

La Conselleria d'Educació, Cultura i Deport va reconéixer el Museu de Villena com a  substitut del Museu Municipal Arqueològic José María Soler de Villena, que va anar a la seua volta reconegut com a museu per resolució de 10 de decembre de 1993.[6]

El nou museu és frut d'una nova época i una nova conceptualisació dels museus, que s'adapten a una societat en la que el públic exigix una major participació en la conservació i fruïment del seu patrimoni cultural. És per això que el MUVI es presenta en una nova missió, que li convertix en un centre dedicat a la recuperació, conservació i estudi de tots tós objectes que estiguen relacionats en l'història de Villena.[5]

Aixina, el Museu de Villena (MUVI) és el lloc a on poden documentar-se els principals acontenyiments històrics de la població i la seua evolució a lo llarc dels anys, des de la Prehistòria fins a  mediats del sigle XX,  sent ademés, un centre d'interpretació i de gestió integral del patrimoni de Villena.[7]

El Museu s'ubica actualment en una antiga fàbrica de llum edificada en 1909,  la Electro-Farinera de Villena,[8][9] que ha segut rehabilitada per a constituir-se com a sèu del museu. L'edifici se situa en el carrer Madrit nº 1 de Villena i ocupa una poma que lindo a l'oest en les vies del ferrocarril, situació estratègica per a l'antiga fàbrica que aixina facilitava la càrrega i descàrrega, per mig d'una via de servici que entrava directament a l'interior de l'edifici. Pel costat opost, l'est, recau al carrer de Madrit i els costats nort i sur s'orienten a la cèntrica Passejada de Chapí i al carrer de la Trinitat, respectivament. Este edifici està catalogat com Be de Rellevància Local des de 2006.[10]

L'edifici de la Electra-Farinera Villenense va ser promogut en 1905 per la companyia francesa Andrieux i Ratié. El proyecte es deu a l'ingenier Luis Bandon, en al voltant de 4000 m2, i que pot considerar-se un excelent eixemple d'arquitectura industrial de principis del sigle XX, en grans espais diàfans, que ho convertixen en un ideal candidat per a sèu d'un museu i ademés està situat en el centre de Villena.[11]

El museu presenta tres sals que oferixen una visió general de l'història de Villena, mostrada per mig de recursos museográficos[Autoria d5]  actuals que convertixen la visita en un gran dia per a passar en tota la família.

La sala dedicada al Tesor de Villena.[12]

En ella poden contemplar-se objectes d'este valiós tesor equiparat als tesors reals de Micenas.[6]

Les obres barroques del pintor García Hidalgo.[13][7]

En ella s'exponen obres cedides pel Museu del Prat.

La colecció etnogràfica municipal.[14] en peces úniques mai exhibides.

Coleccions del Museu

Sala d'Història de Villena José M.ª Soler

Es tracta d'una sala en 433 m² que servix d'inici a la visita del museu, rendint homenage a la figura més influent en l'història de Villena del sigle XX, José María Soler. En estes sals es combinen elements que ya es podien contemplar en antic Museu Arqueològic Municipal[15] junt a molts atres que s'exhibixen per primera volta. Per a centrar estos tesors es fa us d'una llínea del temps que mostra una seqüència d'events a lo llarc del temps i el seu simultaneidad en atres cultures i els acontenyiments més importants en l'història de la Humanitat.[16]

En  esta sala descobrirem l'història de la Villena prehistòrica, des de fa 50.000 anys, des de la societat caçadora-recolectora[17]  i els artefactes neolítics[18] que marquen l'arribada de l'agricultura i el sorgiment de poblats estables,  alvançant en el temps fins a l'Edat del Bronze,[19] particularment important per a Villena, ya que s'han catalogat més de tres decenes de jaciments d'esta época, per lo que la convertix en un dels territoris millor coneguts de l'Edat del Bronze de la Península Ibèrica des de finals de l'III mileni a. C. als primers sigles de l'I mileni a. C.[20]

Dins d'esta sala cal destacar dos sals de menor tamany que acullen, respectivament:[11]

- Tesorillo del Cabezo Redó:[21] descobert en 1963, està format per 35 peces, en la seua major part d'adorn personal, com una diadema, anells, braçalets, colgantes, contes de collar, espirals, cintillas i un chicotet lingot d'or. També a este periodo pertany la colecció principal del museu, que va aparéixer casualment uns quilómetros més al nort, en la Rambla del Panader. Tant pel seu tamany com per la seua importància, és un de les principals troballes arqueològiques del Bronze en tota Europa.

- Tesor de Villena:[12] descobert en 1963 en l'interior d'una vasija de ceràmica, està format en la seua majoria per peces d'or: 11 bols de chapa d'or batut; 28 braçalets en peces planes, moldurades i calades; cinc botelles, dos d'or i tres d'argent, dos peces mixtes (un botó d'àmbar i or i un arremate de ferro i or) i un braçalet de ferro, tesor que suma un total de 10 quilos d'or i 600 grams d'argent. L'1 d'abril de 2005 li'l va declarar Be d'Interés Cultural.[22]

Dins d'esta gran sala també es parla dels iberos[23] que varen ocupar part d'este territori inclós en la Contestania, a on les més antigues evidències es remonten  a finals del sigle V a. C. L'exposició comprén la romanisació,[24] en les evidències descobertes en distintes viles romanes. La Villena Medieval alcança el seu apogeu en la creació del Marquesado homònim, en monument rellevants com els dos castells d'orige islàmic.[25]

A partir de la concessió del títul de Ciutat, en 1525, la ciutat s'expandix més allà de les seues muralles i s'obri a la Renaixença i Barroc, en excelents referents artístics.[26] Entre ells destaquen les joyes de la Verge de les Virtuts[27] i obres barroques del pintor real José García Hidalgo (Villena 1645-Madrit, 1717), cedides pel Museu Nacional del Prat i que es mostren en Villena per primera volta.[13]

La sala termina en les figures de referents de la política, i la música que han transcendit lo local per a convertir-se en figures rellevants per a l'Història d'Espanya, com Joaquín M.ª López, o els compositors Ruperto Chapi[Autoria d23]  i Lola Vitòria.[28]

Sala d'etnografia “Jerónimo Ferriz”

Esta sala, l'última del MUVI, es diu Sala d'etnografia Jerónimo Ferriz, i en ella, en 194 m² que albergarà la mostra ‘Cent cinquanta de 15.000. Villena, una mirada etnogràfica’, consistent en una selecció d'objectes que mostren l'història de Villena durant un sigle (1858-1958). Iniciem recorregut en l'arribada del ferrocarril en 1858, inici de la modernisació econòmica i industrialisació, espentat per una agricultura exportadora de productes com el vi, l'alcohol, el moble, la sillería i el calcer. Per la seua banda, en la societat d'aquella época, l'antiga aristocràcia local i la naixent burguesia, varen ser les grans beneficiades.[7][29]

Referències

  1. ↑ «PRIMER ANIVERSARI OBERTURA MUVI» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  2. ↑ Cantons, J. R. (2025-12-05). «Dos proyectes museográficos d'un estudi d'arquitectura d'Elig, en el top 30 europeu» (en es). Informació. Consultat el 2026-01-22.
  3. ↑ Hernandis, Miquel (2026-01-06). «Este poble d'Alacant conseguix estar entre els 35 millors museus d'Europa en 2026: "Nos ompli d'orgull"» (en es). L'Espanyol. Consultat el 2026-01-22.
  4. ↑ «El Museu Miner fa lluir l'història de l'Unió en Europa en la seua nominació en els premis a l'excelència museística» (en es). Múrcia Plaça. Consultat el 2026-01-22.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hernández Alcaraz, Laura(2024).«El Museu de Villena. MUVI: Un nou espai per a la posada en valor dels tesors arqueològics i etnogràfics de Villena».RdM. Revista de Museología: Publicació científica al servici de la comunitat museològica.(91): 70–82.ISSN 1134-0576.Consultat el 2026-01-22.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Detalle nota de prensa - Comunica GVA - Generalitat Valenciana» (en és-és). Comunica GVA. Consultat el 2026-01-22.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «El nou Museu de Villena obrirà les seues portes el 17 de maig | Villena» (en es). www. villena. es. Archivat des de l'original, el 2025-10-08. Consultat el 2026-01-22.
  8. ↑ «El Museu de Villena presenta la nova web en tota l'oferta de les seues noves instalacions ubicades en l'històric edifici de la electro-farinera | Villena» (en es). www. villena. es. Archivat des de l'original, el 2025-10-15. Consultat el 2026-01-22.
  9. ↑ «El museu» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  10. ↑ Redacció (2006-12-28). «Declaren la Electro-Farinera com Be de Rellevància Local del patrimoni cultural valencià» (en es). El Periódico de Villena. Consultat el 2026-01-22.
  11. ↑ 11,0 11,1 BILYANA Revista del Museu Arqueològic “José Mª Soldre” Villena (Alacant) Nº 2 - 2017
  12. ↑ 12,0 12,1 «El Tesor de Villena» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Proyecte Museu de Villena. MUVI. 3 bens culturals del Museu del Prat».
  14. ↑ BILYANA Revista del Museu Arqueològic “José Mª Soldre” Villena (Alacant) Nº 3 - 2018-2019
  15. ↑ El Museu Arqueològic José María Soler (Villena, Alacant), una entitat en arraïlada i proyecció de futur. Laura Hernández Alcaraz Museu Arqueològic José María Soler
  16. ↑ veredes (2024-09-16). «Innovació en Arquitectura Museográfica: El Nou Museu de Villena - veredes» (en es). veredes, arquitectura i divulgació. Consultat el 2026-01-22.
  17. ↑ «Paleolític, epipaleolítico i mesolítico» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  18. ↑ «El neolític» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  19. ↑ «L'edat del bronze» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  20. ↑ Reflexos del passat. L'or en l'Edat del Bronze en Villena (Alacant) Hernández Pérez, Mauro S. García Atiénzar, Gabriel Barciela, Virginia Universitat d'Alacant
  21. ↑ «Tesorillo del Cabezo Redó» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  22. ↑ DECRET 66/2005, d'1 d'abril, pel que es declara be d'interés cultural la Colecció Arqueològica del Tesor de Villena.
  23. ↑ «La cultura ibèrica» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  24. ↑ «La cultura romana» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  25. ↑ «L'edat mija» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  26. ↑ «L'edat moderna» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  27. ↑ «Mant del Sol» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  28. ↑ «Fotografia» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.
  29. ↑ «L'época contemporànea» (en es). MUVI. Consultat el 2026-01-22.

Referències