Museu Lladró
El museu Lladró és un centre privat pertanyent a la coneguda firma de porcelana decorativa Lladró, ubicat en la localitat de Tabernes Blanques (Valéncia) Espanya.
Ademés d'exhibir la colecció artística de l'empresa, oferix visites als tallers de la Ciutat de la Porcelana, a on es coneix de mà dels propis artesans el procés de creació de les peces. També es visita la casa natal dels Germans Lladró en Almácera, localitat junt a Valéncia, a on els tres germans fundadors de la firma varen viure fins a la seua joventut, una casa típica valenciana que actualment exhibix les seues més primerenques obres artístiques, un pati en un forn moruno a on coïen les seues primeres porcelanes i un espai a on es realisen activitats didàctiques dirigides als chiquets.[1]
Contingut
[editar | editar còdic]El museu Lladró consta de dos exposicions permanents, una de porcelana històrica i una atra pictòrica.
La colecció de porcelana Històrica Lladró està formada per peces que ya estan retirades del catàlec comercial, per lo que és una excelent oportunitat per a poder vore-les. Es mostren obres que comprenen un periodo entre els anys 50 (fundació de la firma) i els anys 90 i que, per la seua calitat artística i importància històrica, han passat a ser peces de museu.
Les escultures repassen l'història de la marca, en una mostra en la que les peces més característiques nos ensenyen els distints estils i materials amprats en la realisació.[2]
La colecció pictòrica Lladró exhibix actualment unes 70 obres que comprenen un extens periodo cronològic, des de finals del XIV fins a mediats del XX. Vàries sals mostren retaules gòtics, taules renaixentistes, olis barrocs i llenços impressionistes, encara que les pintures més importants pertanyen al Sigle d'or espanyol i als més sobreixents pintors valencians.
De les parets pengen obres d'autors tan importants com Vicente Macip, Juan de Juanes, Juan Ribalta, José de Ribera, Rubens, El Greco, Sánchez Cotán, Valdés Leal, Francisco de Zurbarán, Vicente López, Antonio Cortina Farinós, Ignacio Pinazo o Joaquín Sorolla.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Ademés el museu Lladró organisa exposicions temporals tant en les seues instalacions com en atres museus, i cedix obres d'abdós coleccions puntualment per a atres exhibicions, tant en Espanya com en l'estranger.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Patrimoni reconeix el Museu Lladró com a museu de la comunitat valenciana
- ↑ «Museu de porcelana Lladró» (vídeo){{#if:|, .
- ↑ Ajuntament de Valéncia (ed.): «Museu LLadró» (en espanyol). Art i Llibertat. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2014.
- ↑ (2011).«El Museu Lladró: un eixemple de gestió cultural privada».Revista del Colege Oficial de Doctors i Llicenciats de Valéncia.(19)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu Lladró.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Lladró» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.